He llegit íntegre, senyora fiscal general, el seu discurs en la inauguració de l’any judicial i voldria fer-li algunes matisacions. Abans, però, permeti’m expressar alguns conceptes que crec seran del tot necessaris més endavant.

La llibertat és aquell estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc. Podem parlar de molts tipus de llibertat però, sens dubte, els que esmento a continuació són els que mouen avui dia la societat moderna.

Llibertat d’expressió: és la llibertat per difondre els pensaments, idees o opinions.

Llibertat d’opinió: tenir una postura diferent i expressar-la sense cap inconvenient.

Llibertat religiosa o de culte: professar qualsevol religió o creença lliurement.

Llibertat de manifestació: capacitat d’expressar en públic idees polítiques.

Llibertat d’associació: la possibilitat que les persones es reuneixin per tractar temes.

Alguna de les seves asseveracions, per no dir-ne amenaces, m’han fet recordar algunes frases cèlebres, que detallo a continuació:

“Quan el govern tem a la gent, hi ha llibertat. Quan la gent tem al govern, hi ha tirania”

“La llibertat consisteix en ser amos de la pròpia vida”

“La llibertat i la democràcia no consisteixen a aixafar a l’adversari”

“Perquè un poble fos lliure caldria que els governats fossin savis i els governants déus”

“Quan algú compren que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat com a persona, ninguna tirania podrà dominar-lo”.

Com vostè deu haver endevinat, els autors són Thomas Jefferson, Plató, Claudio Sánchez Albornoz, Napoleó Bonaparte i Mahatma Gandhi. Al llarg del temps, molts personatges  han fet referència a la llibertat, Sèneca, Descartes, Ramón Llull, Kant… i cap d’ells, sent tan intel·ligents han tingut la gosadia de dir, com ha fet vostè davant Felip VI i un munt de jutges el següent: “No és la llibertat la que fa lliures els ciutadans, sinó la llei”.

Tinc l’edat suficient per saber, per haver-ho viscut, que les llibertats abans esmentades no sempre s’han pogut exercir perquè lleis injustes no ho permetien. La seva declaració, per tant, la desqualifica d’entrada, ja que coarta la llibertat del poble català i les seves ànsies d’Independència, ja que, a l’empara de la Constitució queden al marge de la llei segons la seva interpretació.

El seu discurs m’ha fet entendre dues coses. La primera que la democràcia i la llibertat no es poden exercir a causa d’una llei que ho impedeix. La segona ha estat la demostració del que molts de nosaltres sospitàvem, que no és altra que la nul·la independència del poder judicial. Els seus raonaments no eren jurídics, sinó més aviat polítics. Gràcies per haver confirmat les nostres sospites.

3 COMENTARIS

  1. Trovoque encara has estar moltes educativa, cosa que la Sra Fiscal Gereral no s’ho mereix.

FER UN COMENTARI