És neutral el Tribunal Constitucional?

Publicada: 12/08/2016 13:03h | Actualitzada: 19/06/2017 17:50h

Es tracta només d’una pregunta de la qual no tinc resposta. Dit d’una altra manera, si me la formulessin a mi, amb tota sinceritat no sabria que respondre. No sóc jurista ni expert en la matèria, per tant, se’m fa difícil expressar els motius que em fan dubtar de la seva suposada neutralitat.

He prestat molta atenció a la conferència del senyor Pérez Royo, expert catedràtic de Dret Constitucional, i he quedat estranyat (diria més aviat consternat) per algunes de les seves asseveracions. Ha explicat el problema de l’encaix de Catalunya i que aquest es va iniciar en 1640 i, posteriorment i definitivament, en 1711 per la Guerra de Successió.

Ningú podrà qualificar el senyor Pérez Royo de català, catalanista, ni favorable al procés que es viu a Catalunya. Simplement es tracta d’una persona experta en la matèria que, a més a més, coneix la història i el problema català al qual mai ningú no ha intentat posar-hi remei i així fins als nostres dies.

En 1931 la constitució republicana va fer un simulacre d’intent i es van reconèixer el País Basc, Catalunya i Galícia. Tot i l’estatut de Núria de l’any 1932 i la negociació al Congrés dels Diputats, el Tribunal de Garanties Constitucionals, d’aquella època, va suspendre la Generalitat i l’autonomia catalana l’any 1934.

Anys més tard, després de la dictadura i la transició, l’actual Tribunal Constitucional es va carregar l’estatut elaborat en 2006. Això va succeir l’any 2010, la qual cosa provocà la primera gran manifestació dels catalans tips i farts del mal tracte i la incomprensió de la realitat catalana per part de l’estat espanyol.

He dit abans que tinc els meus dubtes i tractaré d’exposar-los de forma clara i entenedora. La sentència va trigar quatre anys. Mentrestant un membre del tribunal va ser rebutjat per haver elaborat un informe sobre l’estatut a petició del govern català. Poc després es va produir la mort d’un altre membre.

Tot i el govern del PSOE, el PP va negar-se a substituir-los, ja que el Tribunal quedava en mans d’una majoria de jutges conservadors. Altres haurien d’haver plegat per la limitació del temps segons la llei i no ho van fer. Van canviar de president i varen votar molts cops fins que, passats quatre anys, van deixar l’Estatut pràcticament sense contingut. El PP que va interposar el recurs d’inconstitucionalitat se’n va sortir amb la seva.

Un altre dubte és saber si un Tribunal té el dret d’anul·lar una norma votada i aprovada pel Parlament de Catalunya, negociada, tramitada i aprovada pel Congrés i el Senat, tots ells representants del poble, i que després de ser signada pel cap d’estat fou referendada pels catalans mitjançant un referèndum. Personalment crec que No.

Deu eren els jutges, sis van votar en contra i els altres quatre a favor. Poden 6 persones anul·lar tot el procés exposat anteriorment i anar en contra de la voluntat dels ciutadans? El catedràtic Pérez Royo va qualificar aquella sentència com a Cop d’Estat. Una norma que va sorgir de la voluntat ciutadana i que havia sigut aprovada per totes les instàncies no pot, al meu entendre, ser aniquilada per un partit polític i els jutges per ell nomenats.

No entenc que sigui president del TC algú que ha estat membre del PP i hagi publicat un llibre amb crítiques a Catalunya. No entenc que el TC trigui mesos en algunes sentències i només 48 hores quan el PP li demana que actuï contra Catalunya. Són moltes les coses que no entenc, per tan estimats lectors, espero que entenguin perquè no puc respondre a la pregunta que dóna títol a aquest article.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI