Colau, dimissió!

Publicada: 17/08/2016 11:24h | Actualitzada: 15:16h

Si no ho faig bé, digueu-ho i marxaré.

Són paraules d’Ada Colau en la seva presa de possessió com alcaldessa de Barcelona.

Ha tingut els 100 dies de cortesia reglamentaris. El que, a qualsevol empresa, és el període de prova per qualsevol alt càrrec. Fa ja un any i tres mesos que és la principal autoritat pública de la capital catalana i encara no s’ha adonat que està sent el cavall d’Àtila, aquell que per on passava ja mai més creixia l’herba. O se n’adona i tant li fa, que tot pot ser, com qualsevol que, un cop té el poder, no el deixa anar. I això, que ningú s’enganyi més, és vella política, és la política dels ambiciosos i irresponsables des que el món és món. Dels que transformen la voluntat popular en una eina per fer i desfer al seu caprici, com veiem aquests dies mateixos amb el cas del president Erdogan. Com fa el president Rajoy. De la gent que no té ni el sentit de l’ètica ni de la dignitat per apartar-se quan s’adonen que no ho estan fent bé.

Podia ser d’una altra manera? Una persona sense formació, sense experiència i sense capacitació? Podíem esperar una altra cosa, tret que només fos un titella i qui manessin no fos el seu equip, conformat per un seguit de gent amb les seves mateixes mancances, cap experiència en el govern ni tan sols d’una parada de gelats?

Ha estat el triomf d’un somni infantil de ser totpoderós, com els nens que has de vigilar perquè pensen que poden volar com Superman i es poden tirar daltabaix de la balconada. De trets així ja n’hem vist a Ada Colau. Complex de “salvadora”? Més que probable.

Ara hem d’aguantar declaracions de gent del seu equip i ella mateixa dient que no esperaven que tal o la qual cosa fos tan difícil de fer. Quatre pisos socials quan hi ha milers de persones amb necessitat d’una llar. Una renda mínima que no pot materialitzar-se. Ni era tan fàcil ni en saben tant d’administrar. De fet, per la trajectòria que tenen, no tenen ni idea de com administrar una ciutat. Ni una ciutat normal. Ni un poble. Ni quatre cases.

Acomiadar Ada Colau

Però el problema per Barcelona, el problema per tots els ciutadans, el problema pel país sencer, és que, a diferència del que passa a qualsevol empresa petita, mitjana o gran, no hi ha ningú per acomiadar Ada Colau.

Un cop escollida, Colau és alcaldessa de Barcelona per quatre anys, fins que li renovin el contracte. Només la poden aturar la resta de partits amb representació en el consistori, però l’acord no arribarà. Uns, els de la sucursal del PSOE a Catalunya, que altra cosa no són, ja han obtingut el que tant desitjaven, la seva ració de poder, amb el resultat que tots sabem, que Colau ha pactat amb qui menystenia i qualificava de  “casta” i “màfia”. Quines coses té el poder, oi? Pactar amb la “màfia” abans de retirar-se. Altres, PP i Ciudadanos, mai pactaran amb els dos partits independentistes per un canvi de govern en la ciutat perquè representen els dos pols entre els quals ens movem a Catalunya, canvi real o el de sempre, Catalunya o Espanya, el memorial del Born, un lloc indispensable, un homenatge a totes les víctimes i a tot un país, o les estàtues de la dictadura campant lliurement pel paisatge urbà. Podran pactar per qüestions concretes, mai pel govern de la ciutat.

I és aleshores on es mostra el greu dèficit que tenim als nivells més alts de la política i l’administració pública. No està previst que es pugui acomiadar a un inútil. No hi ha manera de fer fora un president o una alcaldessa que no només fan malament la seva feina sinó que són nocius i ens deixaran una herència de la qual serà molt difícil, potser fins i tot impossible, recuperar-se. No hi ha cap problema a l’hora de despatxar una noieta que no fa la feina de caixera de supermercat tal com volem, però ens resulta impossible fer fora a qui no sap conduir una ciutat. L’absurd de l’absurd. Un món kafkià. Hem d’aguantar, impotents, un experiment que pagarem tots nosaltres, ara amb els sous que aquests personatges no es guanyen, i després, amb un mal que, torno a insistir, pot arribar a ser irreparable. O és que queda algun dubte quan, des de la mateixa Casa Gran, es dóna suport a delinqüents, gent que es carrega totes les regles de joc amb total impunitat?

Se n’ha de saber més que Ada Colau per poder jutjar la seva feina o ho fem pels seus resultats? Tots sabem reconèixer quan un arròs no està cuit i al seu punt, malgrat que, personalment, no sapiguem ni fregir un ou. Alguns, molts, som ben conscients que no estem preparats per conduir una gran ciutat, una capital internacional, cosmopolita i de gran complexitat. Començaríem, com a molt, des d’abaix, un petit poble, on tots ens coneguem i les necessitats no sigui fàcil que ens desbordin, posant a prova la nostra incompetència. Ada Colau i els seus, no, han posat en pràctica allò que diu “qualsevol pot fer qualsevol cosa”, una afirmació que la realitat, tossuda ella, en mostrarà un cop i un altre la seva falsedat.

Ada Colau no tenia ni formació, ni experiència ni cap capacitació per arribar on és. El seu currículum, presentat a qualsevol empresa del món, hauria estat descartat des del començament. No complia cap condició per poder optar al treball. Perquè governar Barcelona és això, un treball. Un treball que requereix les més altes qualificacions. Ara, toca trobar una solució. I urgent. Aquest arròs és un escaldufot.

2 COMENTARIS

  1. Molta Rao. Fa 15 anys que visc a l’estranger i mai m’havia avergonyit com ahir de la meva ciutat. Tot caminant ahir tarda amb els fills pel centre de Barcelona els vaig haver d’explicar el per que la ciutat esta tan bruta, per que hi ha gent dormint pels carrers i per que la Policia segueix mes d’una vintena de senyors carregant mantes pel centre turístic. Tot plegat en una sola tarda. Em vaig sentir veritablement trista i avergonyida.

  2. Olga la sra.colau fa nomes un any que esta al poder i els carrers porten aixi desde fa mes de 10, jo he treballat com agent civic en varias campanyas fa mes de 1 any i si sapiguessis tot lo que hi ha al carrer encara estarias pitjor i es una mica pesim que tu que no vius aquí tambe axaquis a la senyora colau que a mi tant se men fot pero No! no ha sigut ella…el senyor trias ja ho va fer..

FER UN COMENTARI