Seguem arran, que la palla va cara

Publicada: 29/07/2016 11:52h

És Espanya qui té un problema.

El que a Madrid sempre han dit “el problema catalán”, ja des de finals del segle XIX, no podem dir que sigui un error, més aviat és ben cert, per ells el problema existeix i fa molts més anys, perquè els governs de l’Estat Espanyol mai s’han preocupat de solucionar-ho, ni tan sols millorar o escoltar mínimament les exigències d’aquest poble. Senzillament, sempre han estat les mateixes reivindicacions, justícia per recuperar els nostres Drets i Constitucions que ens van arrabassar, i de totes les llibertats que ens varen prendre per la força de les armes.

Dimecres passat, el Parlament de Catalunya va fer un pas definitiu, s’ha donat inici a la desconnexió amb Espanya de forma unilateral, emparats en una legitimitat democràtica majoritària. La legitimitat política ve també donada per la immobilitat del govern de Madrid. No volen fer política i la resposta és sempre la mateixa, enviar-ho tot el Tribunal Constitucional; és tant com dir que ja no governa el Govern del PP a Madrid.

Rajoy i els seus ministres, i tota la colla de secretaris, directors generals i similars, s’han convertit en uns simples i avorrits funcionaris de l’estat que, molt ben pagats, això sí, tots els problemes polítics que els hi arriben els passen el Tribunal Constitucional perquè els hi donin una sortida judicial.

Rajoy refusa qualsevol diàleg sobre “el problema catalán”, el xoc ja és inevitable, és un fet, l’única sortida que ens queda és la unilateralitat.

Entenem que allò que el nostre Parlament ha aprovat no té cabuda dins la Constitució Espanyola, i només és el primer pas. El que no acabem de comprendre és que el govern de Madrid pretengui que actuem d’una altra manera. Pretén que esperem fins que ens donin permís? Permís per què… per marxar?

Per enèsima vegada, és un xoc de legitimitats. Madrid te la força de la llei espanyola i, si perd el sentit de la realitat, pot fer l’ús de la força. Nosaltres tenim la legitimitat de la majoria del poble i de la nostra història, i del mandat popular que li hem donat al Parlament de Catalunya. La llei neix de la sobirania i no al contrari, i ara ja hem dit prou a tants menyspreus de Madrid, encara que allà diguin que el nostre Parlament no és sobirà.

Des que va passar tot això, la majoria dels mitjans de comunicació espanyols no paren de fer-se preguntes. Una de les que tenen més gràcia és si, quan siguem independents, també desobeirem les lleis i els jutges. És clar que no, perquè seran les nostres, aviam si dit així queda ben clar.

Entenem perfectament que, pel govern espanyol, ha de ser molt difícil prendre una decisió, i també pel Tribunal Constitucional. Estic ben segur que deuen tenir molts dubtes, o potser continuen pensant que obeirem el que ens puguin dir? Saben perfectament que no seran obeïts. Els dies passats, s’ho preguntaven en diferents mitjans espanyols: fins on està disposat a arribar el Govern de Madrid? Continuar mantenint aquesta negativitat no porta enlloc i, per primer cop, vaig sentir a dir que potser ja seria l’hora de començar a negociar amb Catalunya, perquè si no és així què poden fer, algun disbarat dels que feien ja fa uns quants anys?

Tant és si serà amb un acord amb Madrid o no, farem un referèndum com cal, amb només dues respostes , sí o no, i cap pregunta més. Això serà la RUI. I després farem la Declaració Unilateral d’Independència. Dimecres només es va aprovar el full de ruta, i arreu la premsa internacional i moltes cancelleries ho han d’estar prenent en consideració. Hem fet un pas molt important, tant si hi ha pacte com si no, però aquest és el camí i ara cal que Espanya es doni compte que té un problema, o a aquest pas acabarem declarant-nos independents per avorriment.

Dijous, com d’altres cops, entrevistaren un catedràtic de Dret Constitucional en una cadena de TV espanyola i, com era d’esperar i no podia ser de cap altra manera, ens va tornar a repetir el que ja tots sabem, és a dir, que dins de la Constitució Espanyola no és possible, com si no ho sabéssim. No pensem discutir-li, i precisament per tot això volem una Constitució Catalana, una República i un Estat independent. No cal que entrevistin cap catedràtic més perquè ens repeteixi el que ja sabem i, encara que ells no s’ho creguin, per primer cop estem d’acord, sabem que amb ells no podem comptar per res i, per tant, ens toca decidir a nosaltres.

Dintre de poques hores es reunirà el Consell de Ministres a Madrid, segons va anunciar el President en funcions, Mariano Rajoy, i decidiran que fer amb nosaltres, “por que esto hay que pararlo” [sic]. Hem fet quelcom molt greu, segons va dir, i ara ells prendran una decisió, el dret de conquesta els empara. Nosaltres no podem ni pensar, ells sí. Indignant, no?

Seguem arran, catalans, que la palla va cara.

FER UN COMENTARI