Europa pot trontollar

Publicada: 20/07/2016 18:50h

Purga ja preparada i neteja ideològica.

Quan en pocs dies vint mil persones són detingudes –quan acabem l’article, les notícies ja parlen de cinquanta mil–, és que alguna cosa rara hi ha.

La resposta d’Erdogan en el suposat cop d’estat dels militars laics, podria ser que estigués amagant unes quantes coses, des del coneixement d’aquest cop, i no fer res per aturar-ho o que hagués estat instigat pels serveis secrets el servei del règim d’Erdogan, i la previsió dels milers de detencions d’opositors laics. O que el cop dels militats fos per aturar un possible cop institucional del mateix Erdogan, hi diem d’ell mateix perquè realment el govern turc no té massa força davant del personalisme de qui ja apunta com un altre dictador sagnant de l’Orient Mitja, el mateix temps que un nou focus d’inestabilitat en un sector que ja és prou calent i que pot esclatar del tot en qualsevol moment. No podem oblidar que parlem de països alguns dels quals disposen d’armament nuclear i armes químiques, són realment un perill potencial.

Es pot dir que Erdogan així que va controlar el cop, cridant al poble al carrer, i de ben segur manipulant l’opinió publica, les detencions es van comptar ja per centenars en no res, l’endemà ja eren sobre les tres mil, de forma quasi immediata ja es va començar a parlar de la restauració de la pena de mort.

La gran majoria de dictadors, per no dir tots, i no cal citar noms, han actuat de la mateixa manera, la detenció de l’oposició i després la seva eliminació física, de forma més o menys oficial. És tot un clàssic, estranyament no falla, no creiem que el cas turc sigui diferent, les cinc dictadures militars anteriors van ser una bona mostra, aviat hauran de començar a buidar les presons. El que eren vint mil ara ja són cinquanta mil detinguts, avui vint de juliol, no tenen un futur massa esperançador, malauradament Turquia ha estat denunciada moltes vegades per tortures, tant per Amnistia Internacional com per la mateixa ONU, la ignorància dels Drets Humans no són aliens a aquell país, una prova ben recent van ser les imatges d’un grup de generals detinguts, vestits de paisà i l’estat de les seves cares, on eren ben presents tota mena dels rastres patits durant els interrogatoris. Una altra prova van ser els vols d’aquells avions fantasmes, deien que de la CIA o d’agències similars que portaven presoners a islamistes radicals perquè el traguessin tota la informació possible i pels mitjans normals a l’estat turc. Les darreres informacions parlaven de quinze-i-u mil funcionaris detinguts, i també de vint-i-u mil professors, el mateix temps han fet tancar vint-i-quatre cadenes de ràdio i televisió, Turquia bat el record de periodistes empresonats. Pràcticament han detingut a tots aquells, persones o mitjans de comunicació que s’havien significat pel seu anti-islamisme.

Turquia és un membre molt important de l’OTAN, i també dels EE.UU i amb tot el que està passant es multipliquen els problemes. L’exèrcit turc és dels millors d’aquella zona, amb bases imprescindibles dels americans, des d’aquell territori s’han llançat els atacs aeris sobre territori iraquià i possibles missions encobertes de tota mena en els països implicats en el conflicte, també per la seva proximitat a Rússia i tota l’àrea del Caucas, al mateix que un suposat fre a l’avanç d’Estat Islàmic i també de l’entrada de més refugiats a Europa, però, insistim, tot això és suposadament.

Comença a existir una certa preocupació, no creiem que sigui petita, els EE.UU per la islamització d’Erdogan, cada dia més propers els Germans Musulmans, ara s’ha conegut més o menys oficialment que ha col·laborat amb el califat d’Estat Islàmic, els si ha venut tota classe d’armes i material i equip militar, el si ha comprat petroli, possiblement a canvi de tota aquesta ajuda per la guerra i té, segurament de forma consentida, alguna base d’E.I. en el seu territori des d’on ataquen Síria, en el seu moment alguna d’aquestes bases van ser bombardejades per l’aviació russa, amb gran escàndol de l’OTAN, per atac territori d’un país aliat, però tot es va quedar en unes protestes diplomàtiques.

Una possible islamització radical de tan important aliat és una font de problemes i preocupacions per Brussel·les i Washington. No cal dir que el restabliment de la pena de mort i si es porta a terme encara pitjor, posaria tant a Turquia com els seus aliats occidentals en una posició molt difícil, i des d’un punt de vista polític i diplomàtic seria molt complicat de solucionar. Turquia té en el seu territori diferents bases de l’OTAN i entre elles la més important, una base nuclear dels EE.UU, la principal de tot aquell sector geo-estratègic.

Malauradament cap a la possibilitat que Turquia es transformi en una nova Aràbia Saudita, un altre aliat més en peus de fang i col·laboració i relacions més que dubtoses amb els principals enemics dels EE.UU, tant és que sigui amb Al-Qaeda com amb Estat Islàmic, o miraran cap a un altre costat si tot això s’arribés a confirmar? La doble moral en política no és gens estranya, més aviat diríem que és molt habitual, i més si s’està parlant de terrorisme internacional.

Ara davant d’aquesta mala notícia, hi ha qui recorda la creació dels mujahidins i del seu cap Bin Laden, creats i criats, instruïts i armats per Washington per lluitar contra un possible expansionisme soviètic a l’Àsia Central. L’Afganistan fos només un primer pas. Temps després aquella organització i el seu líder van prendre la deriva que ja tots coneixem, fins a arribar aquell fatídic 11 de setembre. D’aquells moviments van néixer temps després Al-Qaeda i després Estat Islàmic. Creiem, modestament, que Washington més tard o més d’hora és veure forçada a prendre decisions i replantejar la seva política exterior i d’aliances a tot aquell sector. Pakistan és un dels altres suposats aliats, que pot provocar molts dubtes i molt neguit.

El titular d’avui ve donat per diferents circumstàncies, Turquia, de qui ja hem parlat, Gran Bretanya i la seva futura separació de la Unió Europea i per tant i de facto la pèrdua d’un altre gran aliat en tots els sentits. França amenaçada i vivint sota la pressió del terrorisme i gairebé en un estat de guerra. Avui Estat Islàmic, sembla ser, ha actuat a Alemanya, concretament a Baviera, on quatre persones han estat atacades i ferides, per un jove refugiat afganès armat amb una destral i un ganivet, feia dos anys que vivia allà. Aquesta matinada E.I. ha reivindicat l’atemptat, un altre gran problema per solucionar la immigració constant des del nord d’Àfrica i des de Turquia. Una assignatura pendent de molt difícil solució. L’extrema dreta va guanyant punts en totes les seves versions i noms camuflats, però de mica en mica va creixent.

Ja per acabar-ho d’adobar el sud d’Europa, Espanya amb una total inestabilitat política i tan dividida com sempre, les dues Espanyes ara ja podrien ser tres, una de dretes i dues esquerres, encara no s’ha pogut constituir govern i no es deixa de parlar, per més que es desmenteixi, d’unes terceres eleccions.

Per últim, Catalunya, amb un procés independentista més clar i més coherent, amb una desobediència cada dia més palpable, només cal estar atents i donar-se compta de l’actualitat, malgrat tots els esforços del PP i similars. Amb una Espanya que ens està donant presses per marxar, sense que ells s’adonin, diàriament parlem sense cap metàfora de la situació i de la nostra futura independència, per tant de produir-se això quedaria una Espanya malmesa i afeblida, fins i tot les llengües i plomes més atrevides del país parlant d’una possible desaparició d’Espanya. O com a mínim tal com l’hem conegut.

Per tot això el nostre titular, Europa pot trontollar, i podríem afegir Europa té molts problemes.

FER UN COMENTARI