Cada dia les distàncies son més grans

Publicada: 22/07/2016 13:20h

Ja no ens serveixen ni les seves exigències ni les seves amenaces.

El Tribunal Constitucional va aprovar per majoria absoluta que hem d’aturar qualsevol activitat que ens porti a la desconnexió amb l’estat espanyol, tots els projectes del naixement d’una Catalunya independent o sobre la futura Constitució catalana o sobre les tres primeres lleis bàsiques de desconnexió, Seguretat Social, Hisenda i la llei de Transitorietat, tot ha de quedar suspès.

De Madrid diuen que és una advertència a la Mesa del Parlament, però que és d’obligat compliment, pitjor és el cas del Sr. Garcia Obiols, del PP, naturalment, aquest ja ens amenaça directament en suspendre el govern autonòmic i tot el que calgui, si seguim un temps més a Espanya, encara el veurem de Ministre de l’Interior, caràcter i pinta la té, doncs bé, aquest senyor no és res més que del PP i parlamentari del Parlament Català, des de quan, un simple parlamentari, de qui sigui, pot amenaçar d’aquesta forma a la majoria d’un poble i des de la “capital del reino” ni li toquen el crostó.

També diuen que els principis autonòmics no poden servir per res més que això, i que d’alguna forma el Parlament català està ignorant tots els procediments sobre el 9N i sobretot el que l’està dictaminant pel Tribunal Constitucional, s’està desobeint més o menys descaradament. Deixeu-me que ho digui amb un cert somriure.

Tot plegat que continuen sense adonar-se de res, o potser si comencen a entendre que volem marxar, encara que no s’ho creuen del tot, però el procés va avançant, fa poc temps ni nosaltres mateixos enho haguéssim cregut, arribar a on som ara, però ja és un fet. La setmana vinent s’aprovarà la normativa de l’agència Catalana de la Seguretat Social, sona bé, oi? Els independentistes tenim majoria absoluta, encara que pugui ser una sessió molt tensa, la llei serà aprovada. I això en portarà el primer xoc institucional de debò. Que pensarà fer Espanya? A partir d’aquest moment els xocs seran cada cop més freqüents i durs, malgrat totes les prohibicions, les comissions d’estudis i de treball continuaran funcionant, per més problemes i advertències que ens facin.

Però no tenim només l’enemic a fora, no, el tenim a casa també, i no em refereixo ni a PP ni a PSC, no, no. CSQEP, traduït, Catalunya Sí Que Es Pot, acaba de fer públic que quan fem el Referèndum Unilateral per la Independència, RUI, ells faran propaganda pel no, estan intentant per tots els mitjans aturar qualsevol avanç del ProcésLluís Franco Rabell, líder de CSQEP s’estima més, junts amb Comú Podem, aquella Espanya de sempre, la del PP i del PSOE, “Antes una España roja que una España rota” com deia el dictador Francisco Franco, tot abans que una Catalunya independent i republicana, això no li agrada al senyor Rabell, ell vol una societat fraternal i plurinacional, un país “happy flowers“. El Sr. Rabell o no toca de peus a terra o la sap molt llarga. El “lerrouxisme” encara existeix.

Però be, és important que es vagin clarificant les posicions i desapareguin les ambigüitats, cada cop sembla més evident que els suposats progressistes són tan unionistes com el PP, el PSOE o C’s, però una mica pitjor, fins fa molt poc portaven la pell de xai i la bandera catalana per endavant. I si ja és ben trist el paperot que li toca fer el Sr. Rabell, encara em costa més de creure el d’un home com Coscubiela, segon d’en Rabell,  un missatge, com molt d’ells, ple de retòrica, però d’una retòrica de mitjans del segle XX, continua atacant a CDC, com si no hagués passat el temps, acusant-los del mateix de fa quaranta anys, hi són unes declaracions d’ahir, del pujolisme de sempre. És prou trist veure com hi ha dirigents polítics que es queden ancorats al túnel del temps i, el que és encara pitjor, com substitueixen la manca d’arguments i d’il·lusions per un odi malaltís.

Un altre cas ben trist és el de Xavier Domènec, un podemita disfressat de comunero que diu que no es creu les declaracions del Sr. Homs, i acusa CDC de vendre’s per un plat de llenties.
Però clar, és un plat de llenties molt car, un plat que val 1,5 milions d’euros. Ja sabem que no tot són diners, però és que, a més, dóna temps per intervenir als plens del Congrés i és important perquè això vol dir visibilitat mediàtica i que es parli de Catalunya i del Procés, és a dir, benvingut sigui el grup parlamentari del PDC. El més lamentable és que depèn de la clemència de la Mesa del Congrés. El que no ha aconseguit el PP ni l’unionisme espanyol de pedra picada, ara ho estan intentant els “progres” d’esquerra catalans.

Les decisions unilaterals ja són contemplades com un fet natural, pràcticament ja ningú amb certa credibilitat confia en una possible negociació amb Madrid, a hores d’ara ja no hi ha res a fer. Quan sigui el moment prendre’m la decisió nosaltres mateixos. I tot això sense oblidar que haurem de parlar i negociar entre nosaltres temes tan espinosos com pot ser la llei de Seguretat Nacional o de Defensa, o com la volem batejar, el nom segurament no importarà massa, dit en poques paraules, haurem de decidir quin exèrcit volem i com el voldrem. No creiem en aquest punt de la Constitució del jutge Vidal, ens caldrà tenir-ho, com qualsevol país europeu, com qualsevol Estat normal del nostre entorn, si volem una Nació independent, haurem de ser capaços de defensar-la, serà una tasca molt feixuga, partir de zero mai és fàcil, però el mateix temps és il·lusionant, el dret a la defensa sempre ha sigut quelcom inherent al nostre poble, no hem sigut mai un poble de covards ni de mesells.

FER UN COMENTARI