Democràcia catalana cuita a l’espanyola

Publicada: 28/07/2016 15:00h

Diuen els diccionaris que Democràcia és la doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants. Aquesta intervenció es pot fer a través de diferents fórmules i una d’elles és votant.

La voluntat política dels ciutadans queda reflectida en unes institucions que diem Parlaments. Naturalment, no tots els diputats tenen la mateixa manera de veure les coses i defensen les mateixes prioritats però tots plegats diuen que  creuen que l’acció parlamentària ha de permetre posar en comú les diferents propostes, discutir-les, votar-les i actuar d’acord al resultat d’aquestes votacions.

Hi ha acord en creure que els Parlaments són sobirans i en principi no han d’estar sotmesos a cap altra llei que els tregui aquesta sobirania.

El Parlament de Catalunya que creu fermament en aquesta manera de fer política parlamentària, posa a l’abast dels grups parlamentaria mecanismes que facilitin la discussió de les diferents propostes que no necessàriament han d’arribar al consens i per tant caldrà arribar a una votació final que faci possible tirar endavant la iniciativa o no.

Alguns parlamentaris catalans creuen i accepten aquestes regles de joc però sembla que hi ha partits d’obediència espanyola que no veuen clar el sistema.

Proposta de resolució, normativa, etc. després del tràmit parlamentari corresponent pot arribar al Ple i cal votar. Alguna vegada resulta que no, si intueixo que el resultat no serà el que m’agrada, no jugo. Seguint el tarannà espanyol, cal fer la pataleta, és a dir, primer defensar el seu posicionament parlant en castellà i després marxat de l’hemicicle enfadats. Les votacions es guanyen o es perden però marxant de la Cambra l’únic que es fa és el ridícul.

Catalunya i els catalans tenim una manera de fer pactista, dialogant amb voluntat d’entesa. Els polítics espanyols són molt semblants als cavallers de capa i espasa, de juguesques i litigis i una voluntat ferotge de no voler acceptar qualsevol iniciativa que no estigui d’acord als seus principis.

No es pot dir que Junts pel Sí i la CUP siguin amics ben avinguts i que estiguin a partir un pinyó ni que tinguin posicionaments concurrents però uns i altres creuen en l’acció parlamentària, parlen dels assumptes que hi ha sobre la taula i arriben o no a conclusions conjuntes. No passa res. Quan es presenti una nova proposta, ja en tornaran a parlar i tan amics.

El Parlament de Catalunya és sobirà i té el mandat del poble de Catalunya per fer tot el que sigui possible per millorar el benestar dels ciutadans, i per muntar les estructures d’Estat que portin Catalunya a ser una nació d’Europa. Però el Parlament de Catalunya topa amb aquesta mena de cosa que en diuen “Autonomia” que fa que el Govern de la Generalitat no tingui competència plena per decidir  molts aspectes de la vida social dels ciutadans de Catalunya. En aquesta dicotomia s’enfronta dues maneres de fer, la catalana pactista però sense voluntat de submissió, silenciosa però constant i l’espanyola molt disposada a posar en escena la seva presència i amb capacitat de congelar el que no els agradi i en paral·lel posar tants pals a les rodes com sigui possible a tot allò que emani d’un Parlament que considerin que és de segona categoria.

La posada en escena d’aquest matí en abandonar el Parlament tant els diputats del PP com els de Ciutadans – que han corregut a parlar amb la premsa de la seva rabieta – han mostrat una manera de fer a l’espanyola contraria al saber estar de Junts pel Sí, la CUP, Podem, o el PSC que han dit la seva, han votat segons el seu criteri, tal com cantarà en el Llibre de Sessions, és a dir, una manera més de casa.

El Parlament de Catalunya hauria de poder cuinar a la catalana, ja que els seus diputats són catalans i tenen el suport – més gran o més xic – de la ciutadania catalana però resulta que no, per cridar l’atenció o per fer la guitza s’hi afeixeguen ingredients espanyols i el resultat en surt una mena de barreja poc definida que no és gens del meu gust.

COMPARTIR

1 COMENTARI

  1. A més, fixat-hi que l’Arrimadas, per exemple, ha fet el seu discurs en castellà. Per què? Perquè volia sortir al Telediario sense karaoke.

FER UN COMENTARI