Dansa del sabre, a la turca

Publicada: 16/07/2016 22:16h

Temps era temps, o no fa tant de temps quan escoltàvem per la ràdio el vot de la investidura amb tricorni i metralleta treu el cap la dictadura i ens quedem esparverats… garratibats. Quin cobriment que va agafar-nos quin espant i quin canguel·lo quan la veu enrogallada va cridar “todos al suelo” començant a disparar… ratatata!

I questa nit ens diuen que a Turquia hi ha un cop d’estat. I aquest cop d’estat militar és contra del president Erdoğan que és un altre dictador. Un cop d’estat contra  un dictador? Mare meva, les meves neurones estan suant!

Rebobinem, l’intent de cop d’estat és clàssic. El president està fora, s’ocupa l’aeroport, els mitjans de comunicació i quatre bombes al Parlament. I la reacció d’Erdoğan és la lògica: fa una crida al poble que surti al carrer. La declaració es fa per una pantalla com un Mariano Rajoy qualsevol i els imams demanen que la penya surti al carrer. Dit i fet.

I els meus amics kurds?

Com sempre, reben de totes bandes i sense cap garantia que els militars li arreglessin alguna cosa. Un turc és un turc sigui militar o pro-Erdoğan.

I l’OTAN?…

Anar-hi anant! Narinan narinan!

En fi, tot a passat en una nit. Des de les onze a les tres de la matinada. Com quan surts de copes una nit i sents el castell de focs, lligues, i a l’hora de la veritat tot és fum. Erdoğan torna amb avió i tranquil Istanbul tranquil que no és la Guardia Civil!

Ankara hi som a temps, encara, encara, encara!

I vet aqui un CAT, i aquest conte s’ha acabat!

FER UN COMENTARI