Té raó Miquel Manubens quan ens recorda que no estem per un nou país. Catalunya no és cap “nou país d’Europa”. Catalunya és un país mil·lenari. Catalunya té tots els drets a la independència perquè té dret a recuperar el que va ser. En les seves paraules:

  • Catalunya té dret a la independència perquè de 988 a 1714 era un ESTAT, amb exèrcit, moneda, govern i Constitució. No necessita referèndums
  • Tot “país nou” necessita referèndum. En el cas escocès perquè la també vella Escòcia es va unir voluntàriament a Anglaterra. Cap país ENVAÏT ha fet referèndum per recuperar la llibertat
  • Any 1640. L’única República Catalana realment independent mai proclamada ha estat la de Pau Claris del 1640 feta en plena vigència de les Constitucions Catalanes.
  • Any 1705. Tractat de Gènova, 20-06-1705, Anglaterra es compromet a defensar les Lleis Catalanes fins i tot en el cas que es perdés la guerra.
  • Any 1713. Tractat d’Utrecht, 11-04-1713, Art 13: […] “Els habitants del Principat de Catalunya conservin il·lesos i intactes els seus antics privilegis”.
  • Any 1733. Apareix “Record de l’aliança…”, on es recordava al rei George d’Anglaterra els compromisos del Pacte de Gènova.
  • El 1734 es publicà l’opuscle “Via fora…” on es demanava l’anul·lació de la «Pau dels Pirineus» justificant la necessitat de les Constitucions Catalanes.
  • Any 1760. Aquest any s’adreçarà a Carles III el “Memorial de Greuges” on es lamentaven del Decret de Nova Planta i reclamaven tornar als antics usos i Lleis.
  • Any 1812. Delegats catalans a Cortes de Càdis reclamen recuperar els privilegis dels quals «fruïa Catalunya en el temps de la Casa d’Àustria».
  • Any 1848. Exactament, el 24-11-1848 Tomàs Bertran i Soler proclamà la restauració de la Generalitat, “s’emancipi d’una vegada i constitueixi un Estat independent”.
  • Any 1885. El nou Memorial de Greuges, dirigit a Alfons XII l’any 1885, ha estat considerat sempre l’inici del «catalanisme polític» (quadri provincial).
  • Any 1892. Les «Bases de Manresa…» de 27-03-1892 bevent de les antigues Constitucions Catalanes de 1585, pretenien restablir el Govern i les Corts Catalanes.
  • Any 1928. El primer document públic on ja desapareix tota referència a les Constitucions Catalanes és la coneguda com a Constitució de l’Havana de 1928.
  • Any 1931. Ens oblidem de les Constitucions i demanem Estatuts i passa això: «Estat integrant de la Federació ibèrica» (Francesc Macià, 14-4-1931).

Tot això i molt més és Catalunya.

I ara va i ens oblidem de tota aquesta llarga història i discutim que si RUI, que si PUI, que si VUI i vinga a marejar la perdiu per no fer res.

Un referèndum a l’escocesa tenia sentit si es negociava i hi havia un acord entre els dos països, però…

  • Vist que ens tracten com enemics, paraules textuals del ministre de l’Interior en funcions al país veí en les seves converses amb el Cap de l’Oficina Antifrau de la Generalitat.
  • Que el Tribunal Constitucional consideri vàlid el Decret de Nova Planta anterior a la Constitució (espanyola), obre el camí a què el Parlament declari que les Constitucions Catalanes són inderogables. El Tribunal Constitucional espanyol dóna per vàlid un Decret de 1716 (Nova Planta) i nosaltres no podem aixoplugar-nos en les Constitucions Catalanes de 1702/06?

captura piulada twitter Miquel Manubens dictamen TC Decret Nova Planta 29 jun 1707Recordarem que el Decret de Nova Planta del 1707 al que fan referència va ser d’aplicació als regnes d’Aragó i València, els primers a caure, però no va tenir aplicació ni al Principat ni al Regne de Mallorca fins al 1716, després de ser derrotats els dos Estats.

Per tot el que s’ha exposat queda clar que ara ja no toquen històries estranyes de referèndums fets per perdre’ls. Recordem que els números no ens afavoreixen perquè no ens afavoreix el sentiment de nació. En vint anys la població a Catalunya s’ha incrementat en un 25%, passant dels famosos 6 milions de catalanets de l’època Pujol als 7,5 milions actuals. Gent que arriba i no en té ni idea del país, creuen que estan a Espanya i que tot és el mateix. Massa gent d’aquí que no coneixíem gairebé res de la nostra història, la història segrestada per la dictadura. Gent que va venir als anys 60 i 70 també amb total desconeixement de tot i que segueix igual ara encara. Que si els hi parles del Decret de Nova Planta es quedaran amb cara de “i això, què és?”; que ignoren que hem tingut tres Constitucions recopilades al llarg de la nostra història. Que no poden sentir-se orgullosos que Catalunya hagi estat un dels més antics Estats d’Europa amb Constitució (per què no s’omplen d’orgull els nostres líders en poder dir-ho amb el cap ben alt? No és cosa petita, només ho podem dir Anglaterra i Catalunya). I tota la gent que ha estat pujada en l’odi al “fet català”. Que els hi calen moltes hores d’explicacions ben fetes i interessants, que despertin la seva atenció, per entendre el nostre vell país i poder arribar a sentir-se orgullosos i identificats. Catalunya és una nació antiga, un vell Estat, i hora és ja de recuperar-lo. Per dret i per necessitat.

FER UN COMENTARI