La “Sagrada” Unitat d’Espanya

Publicada: 07/06/2016 19:26h | Actualitzada: 19/06/2017 16:41h

Des que tenim noves eleccions, com a resultat del fracàs de les anteriors i escoltant als líders dels partits, ja que la campanya electoral no ha deixat d’estar present, no he parat d’escoltar la frase que dóna títol a aquest: la unitat d’Espanya, és a dir, la defensa de la unitat pàtria per sobre de qualsevulla altra qüestió. Aquesta podria ser, fins i tot, justificada, convenient, desitjada, necessària… però no pas sagrada.

Uns la volen per creure que és el millor o perquè els queden reminiscències de la FEN, molts perquè els han inculcat, de sempre, que la nació espanyola té 3000 anys (Esperanza Aguirre), 500 (Vargas Llosa). Els que coneixen la història i estan oberts al diàleg saben que Espanya no existeix, que és un invent de Castella (Ortega i Gasset) i que ha sobreviscut a còpia de conquerir un imperi que no ha sabut governar ni administrar.

La Corona Catalana-Aragonesa, Galícia, País Basc i Navarra són mostres evidents de la diversitat de cultures que poblaven la península Ibèrica. La monarquia dels Àustries primer, i la dels Borbons després, van fer que tots aquells pobles acabessin en mans castellanes a base de pactes o mitjançant guerres cruentes que, amb Portugal no varen aconseguir.

Castella allunyada del mar, sense rius navegables i en un extrem d’Europa, no tenia cap mena de capacitat de participar del comerç ni crear indústries que produïssin béns per al consum. Resulta revelador que una gran part de la llana que es produïa a Castella s’enviés a Anglaterra i Flandes, d’on tornava manufacturada. Castella no va generar teixit productiu que pogués abastir els territoris que administrava. No va créixer generant riquesa, sinó a còpia de conquerir i explotar territoris.

Amb la pèrdua de les colònies, Castella, ara Espanya, per sobreviure va girar la vista cap a la perifèria exigint pagaments d’impostos fins a quatre cops superiors als que es pagaven a la resta de l’estat. País Basc i Catalunya, a diferència de la resta de territoris, van engegar la revolució industrial com a la resta d’Europa, cosa que Castella no va fer. El resultat final ha estat que tots els territoris, especialment els marítims, han subvencionat Espanya i la seva administració fins ara.

Després d’una dictadura ferotge i feta la transició, no s’ha modificat el teixit productiu del país, però tot està centralitzat a Madrid i l’oligarquia de sempre. Ports, Aeroports, Trens, Vies de comunicació, etc. tot està programat per donar servei a la Castella Imperial. Es programen nous trens d’alta velocitat mentre no funcionen rodalies ni s’executa el corredor mediterrani. Es prenen decisions polítiques de forma aleatòria sense sentit i no en funció de la rendibilitat de la inversió a llarg termini.

Catalunya pateix un dèficit fiscal crònic. Si això afegim el mal tracte per l’incompliment de pressupostos, la retallada de l’Estatut, la ingerència idiomàtica, la invasió de competències i el no reconeixement de la seva realitat nacional, és el que ha mogut als ciutadans de Catalunya a reivindicar, per Dignitat, l’estat propi.

La unitat d’Espanya, no ens enganyem, no mou els partits polítics pel seu amor a la pàtria, els mou perquè no volen perdre una part important dels recursos que els permeti seguir com fins ara, per mantenir l’actual Statu quo. Aquesta, i no altra, és la veritable raó de la defensa aferrissada de la unitat nacional espanyola.

FER UN COMENTARI