No és això, Esquerra, no és això

Populisme o pedagogia?

Publicada: 19/06/2016 23:05h

De quatre grapes heu caigut en el populisme, Esquerra.

Li funciona el populisme als Comuns i als Podemos? Sí, els hi està anant molt bé, però ells són l’original. Als imitadors, seguir les petjades de l’original, només els hi serveix per fer un paper ben galdós.

Potser ERC té un problema sistèmatic que no li deixa atrapar la participació que somia. Fa 23 anys:

Al plantejament independentista d’ERC li veig el hàndicap que els andalusos que viuen a Catalunya no el reben amb els braços oberts
Rafael Ribó, El Temps (8/2/1993)

Així és. I mai ha sabut connectar com sí que ho havien fet tant PSC com ICV. Ara és el torn dels Comuns i els Podemos. Alguna cosa falla i a ERC han tingut temps llarg per analitzar-ho, entendre-ho i posar-hi remei. Potser que ja fa tard a espavilar perquè estem perdent el tren.

I vaig directament a explicar perquè li atribueixo una campanya populista a ERC.

La diputada i candidata Ana Surra va fer saltar totes les alarmes

La diputada al Congrés de diputats per ERC i candidata número 4 a la reelecció, Ana Surra, ha estat al Matí de la República i ha afirmat que “si un Gobierno [de España] no plantea el referendum pero es mejor para las clases trabajadoras, no sera por nosotros que no salga”.

També ha explicat que creu que la República Catalana hauria de deixar venir als immigrants que vulguin treballar perquè si ara continuen venint persones és perquè encara hi ha feina al nostre país tot i l’atur existent.

I en el moment fundacional del nou Estat ha afirmat que el posicionament d’ERC és donar la nacionalitat catalana automàticament a tots els immigrants que estiguin empadronats al nostre país.

Anem a pams. Primer de tot, obligació del periodista que entrevista: demanar que justifiqui tan estranya afirmació: que continuen venint persones perquè encara hi ha feina al nostre país, tot i l’atur existent. A veure si ens explica alguna cosa que se’ns escapa a la resta, per més a peu de carrer que estem.

Aclarim: La veritable esquerra  lluita pels drets dels treballadors, no per fer que ens mosseguem entre nosaltres per les escorrialles. (esquerra amb minúscula, com ideologia, com a plantejament, no el partit).

Això és el que està passant des de fa moltíssims anys, perquè el problema de l’atur no s’ha resolt des que governava Felipe Gonzàlez i menys després del 1996, quan ja existia el SOM i a la gent gran (45 anys o menys, fins i tot) ja no la contractava pràcticament ningú.  Va ser el temps de rebentar salaris. Traduïes la pàgina d’anglès a 1200-1400 Pts., ajustant molt els preus (7,2-8 euros), per poder pagar impostos, IAE, etc., i et venia algú que ho feia per 500 pessetes. En negre, evidentment.

Als treballadors ens han fallat tant sindicats com polítics. Tots han fet el que volia la patronal, deixar que el món del treball sigui un campi qui pugui i anar perdent drets fins que els que queden dempeus són violats sistemàticament per molts empresaris sense que passi res. ERC no s’ha distingit mai en anar contra corrent i defensar aferrissadament, sincerament, als treballadors.

Segona part: Ha afirmat que el posicionament d’ERC és donar la nacionalitat catalana automàticament a tots els immigrants que estiguin empadronats al nostre país.

Un país de tan bona qualitat democràtica com el Canadà, que està acceptant nous treballadors per una banda i refugiats per un altre, té la següent normativa, molt comú en els països occidentals. Ens ho explica l’escriptora Shaudin Melgar-Foraster:

Pel que fa a donar la nacionalitat als immigrants, voldria explicar com es fa aquí al Canadà: S’hi ha d’haver viscut 3 anys com a immigrant legal. T’investiguen no sigui cas que tens un record criminal etc. Has de demostrar que parles una de les dues llengües del país (depenent de en quina província vius, ha de ser l’anglès o el francès); si les saps les dues tens més punts a favor. Aleshores et fan un examen sobre política, geografia i història del Canadà. I finalment una entrevista.

Afegiria un altre condició indispensable que potser també fan al Canadà, segur als Estats Units: comprometre’s (fórmula de jurar, prometre, a escollir) a respectar, obeir i defensar la Constitució i les lleis del país. És una elecció lliure, no obligada, per tant, estàs per lo bo i per lo dolent, pel que t’agrada i el que no t’agrada.

Què passa si els nouvinguts no tenen la nacionalitat, sigui catalana, sigui de on sigui? Res, no hi ha cap problema. Poden viure, treballar, estudiar i fer-ho tot amb targeta de residència. Posem d’exemple un col·lectiu d’estrangers tan instal·lats a Catalunya com són els alemanys. Venen, treballen, envien els nens a les escoles, viuen amb plena normalitat i no canvien la seva nacionalitat. Renoven la targeta de residència sempre que toca i cap problema. I així ho fan tants i tants residents, de tants llocs diferents.

Concloure que ni la nacionalitat ni el vot, la capacitat de decidir sobre la vida de tota la comunitat, comunitat estable, es regalen. Quin sentit té voler independitzar-se d’Espanya i donar automàticament la nacionalitat, en conseqüència el vot, a tothom qui visqui a Catalunya? A gent que ni tan sols ho demana ni ho vol, com poden ser molts alemanys. I russos. I colombians. I britànics…?

I per què s’ha de donar la nacionalitat a gent que no s’integra i que segueixen altres lleis perquè no els hi valen les nostres?

Però no ha estat només la candidata Surra qui ha fet declaracions del tipus populista. Sembla que sigui ja el plantejament general a ERC.

El resultat s’està veient. Cada cop augmenten les veus de les persones decebudes, indignades, tristes, que declaren que no votaran el 26J. I serà molt fàcil que no ho facin; hi ha un pont, el de Sant Joan, i molts preferiran passar un bon cap de setmana, oblidant-se de tanta frustració.

Tant de bo ERC hagués decidit fa 40 anys sortir del seu cercle de confort, dels de sempre, i hagués fet pedagogia de la bona. Hagués explicat a fons, documentalment, a tots els que volguéssim escoltar, el que significa l’anorreament d’un poble, perseguir la seva anihilació, fer oblidar la seva història, la seva llengua, fins que molts ens conformàvem a parlar-la amb la família i no trobàvem a faltar saber-la escriure, poder-nos comunicar en la nostra pròpia llengua, la de Catalunya. Perquè el castellà és com l’anglès pels natius americans, dominant, però no la seva pròpia llengua, llengua autòctona que molts han perdut ja per sempre.

FER UN COMENTARI