Per què separats i no junts?

Publicada: 05/05/2016 13:43h | Actualitzada: 19/06/2017 16:41h

Gràcies a la inoperància dels partits polítics espanyols i, especialment, al nul sentit d’estat de què fan gal·la, estem cridats novament a les urnes el pròxim 26 de juny. Tot i la crítica d’uns contra altres sense acceptar cap responsabilitat. El conflicte català, el qual ningú no sap com tractar, ha estat sens dubte, una de les causes de la situació actual.

A Catalunya s’ha obert un debat sobre la necessitat o no d’anar junts en gran coalició tots els partits catalans. Són moltes les persones que pensem que seria el més lògic, igual que es va fer en les eleccions catalanes. A banda d’aquestes opinions, sembla una contradicció governar i anar plegats al Parlament, mentre al congrés anem per separat fent cadascú la guerra pel seu compte.

Són moltes veus que ho demanem, moltes també les enquestes que s’han fet i, de forma majoritària, l’opinió pública catalana així ho ha manifestat. Tothom sap que junts obtindrien més escons (per aquest motiu Podem i IU volen pactar) i en canvi no serà possible. Què o qui ho impedeix? La resposta apunta que és ERC qui ha desestimat la idea al·legant una sèrie de motius que no acabem d’entendre.

No es tracta d’unes eleccions més, vist el fracàs de les anteriors. Tampoc a Catalunya ens trobem en una situació normal, per tant, per què no aprofitar el desgovern espanyol i crear una gran coalició de partits catalans, com més millor, i presentar-nos a Madrid amb un nombre d’escons que resultin necessaris i/o imprescindibles per a qui vulgui governar i disposar d’un as a la màniga per poder negociar?

El mateix expresident, Artur Mas, ha declarat el que molts de nosaltres pensem: En situacions excepcionals s’han de prendre mesures excepcionals. Si el que volem és la Independència anem-hi tots plegats, fem sentir la nostra veu a Espanya, Europa i el Món. Tenim un comú i clar objectiu i, penso que en aquestes circumstàncies, és millor anar plegats i no separats.

La frase llatina Divide et Vinces, de Juli Cèsar, no l’han anomenat ni posat en pràctica els partits espanyolistes en aquesta ocasió. No els ha calgut pas. Els nostres partits ja aniran dividits a Madrid. No és el que volem la majoria però, si no entenen que la unió fa la força ens haurem de conformar, el que no significa estar-hi d’acord i vull, volem, expressar-ho amb tota claredat.

2 COMENTARIS

  1. Quan es varen plantejar les eleccions al Parlament de Catalunya volien tenir caracter pleviscitàri. No va ser però donat aquest objectiu tenia molta raó la unitat, l’anar plegats, anar junts pel sí. Ara les circumstàncies són unes altres i no cal forçar a una entesa que és més racional que altre cosa. No és tan clar que anat junts no es perdessin vots d’aquells que no volen saber res de Convergènia i d’aquells que quan pensen en una República no ho acaben de veure clar.
    Si no hi ha acord per eleborar un programa conjunt millor fer dues llistes i, en alló que te a veure directament amb Catalunya, com fins ara, votar el mateix.
    A Madrid serem forts i defensem plegats la independència de Catalunya però a la vegada si es dòna la imatge de propostes diverses per afrontar problemàtiques diverses.

FER UN COMENTARI