El discurs que Joan Carles no va pronunciar

Publicada: 06/05/2016 17:50h | Actualitzada: 19/06/2017 16:41h

Catalans, sóc conscient que la història no ha estat justa amb vosaltres, en molts moments heu estat castigats injustament per les vostres idees, per voler mantenir el vostre esperit, la vostra cultura i la vostra llengua. Estic força avergonyit del maltractament que vàreu patir per part de Felip V, avantpassat meu que, venint de França i del model d’estat monàrquic i totalitari del seu avi, i aconsellat per ell, no va saber entendre la situació catalana del moment i va lluitar per aconseguir la victòria al preu que fos.

La no coneixença de la realitat catalana, el desconeixement de l’idioma i la pressió d’elements castellans que, a tota costa, volien conquerir els països catalans el van dur, equivocadament, a eliminar les vostres institucions i a la implantació del Decret de Nova Planta. No pretenc justificar-lo però sempre que s’acaba una guerra solen haver-hi represàlies contra el vençuts per part dels vencedors. Algunes d’elles m’avergonyeixen i no entraré en detalls que vosaltres coneixeu molt millor que jo.

Per la meva part faré tot el que estigui al meu abast per restituir les vostres institucions i que la història i la cultura catalana siguin reconegudes a tot l’estat. Aquest ha de ser un gran país on hi càpiguen totes les idees i pensaments expressats amb respecte, llibertat i democràcia. El totalitarisme no té cabuda en un estat modern del segle XXI i confio que, entre tots, puguem conviure en pau i harmonia per al bé dels seus ciutadans.

Com tots ja sabem, aquest és el discurs que no va pronunciar Joan Carles. En canvi en un acte d’entrega del premi Cervantes va dir: “Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes”. En resposta a algunes crítiques, la casa del rei ho va rebatre tot dient que es referia a la implantació de la llengua a Amèrica a partir del Segle d’Or. Discrepo totalment d’aquesta versió; de sempre he cregut que el castellà, la religió, l’espoliació i, fins i tot, l’esclavatge, van ser imposats com dret de conquesta o així ho dedueixo de les declaracions de Bartolomé de las Casas en defensa dels indis.

Joan Carles va penjar en la web de la casa reial un escrit en el qual declarava que el poble català o alguns dels seus polítics “perseguien quimeres”, en al·lusió al sobiranisme. També va dir que, a Catalunya, els polítics havien fet sortir els ciutadans al carrer a base de mentides amb l’ajut de TV3, La Vanguardia i l’Avui. Després d’aquelles relliscades, i d’altres…, el seu paper d’àrbitre i/o moderador, va quedar en entredit. Si volia ser el rei de tots els espanyols, amb aquestes actuacions va perdre tota credibilitat.

Ja, per acabar, se’m plantegem algunes preguntes: Quin paper va tenir en el 23F? Com ha aconseguit una fortuna de 2.000 milions d’euros? Per què els tribunals no admeten demandes de suposats fills? Què ens costarà de la nostra butxaca, l’AVE de la Meca a Medina on va ser intermediari? Li agrada caçar elefants? Què ha fet pels seus súbdits catalans? Ha actuat algun cop en favor seu? Per no tenir cap gest amb Catalunya, va tindre el detall d’anomenar Felip el seu fill, nom d’infaust record d’un avantpassat seu, que va conquerir el nostre país i va imposar el decret de Nova Planta.

Finalment vull manifestar que, amb la seva fortuna, trobo vergonyós que continuï percebent un sou de l’estat. Ara tenim el vostre fill de rei, al que els catalans, ara per ara, tampoc li devem res. Entre pare i fill més el dictador, resulta que en 77 anys, els tres últims caps d’estat no han estat elegits pel poble; a més a més, provenen d’un cop d’estat contra un govern legalment constituït. D’això, Joan Carles, jo en dic Democràcia a l’espanyola! Probablement no hi estarà d’acord, però és el que hi ha.

COMPARTIR

2 COMENTARIS

  1. Del discurs, només hi canviaría l’expressió “països catalans”; desafortunada expressió que es va inventar segles després de la guerra de Successió.
    Crec que es inadequada, i que desmereix la resta del text.
    Us imagineu que en lloc de la “Organisation Internationale de la Francophoníe” es parlés de “Organisation des Pays Français”? Només s’hi quedaría un membre associat!!!!
    Sigui quina hagi estat la trajectòria dels diferents països de la Corona d’Aragó després d’aquella massacre, el cert es que a Almansa hi van haver milers d’aragonesos que van lluitar com a lleons per aquelles “Espanyes” per la que també lluitaven els catalans, i que van morir com uns valents.
    I no es cap vergonya ni cap traició reconèixer la veritat. Es a dir, que va ser precisament aquesta Espanya que el borbó hauría de saber proposar ara als catalans la que va morir per sempre a les muralles de Barcelona un 11 de setembre de fa 302 anys.
    Un projecte d’Espanya plurinacional, multilingüe i forjadora d’un imperi, que els Bourbon francesos, ajudats per les traidores èlits castellanes, i el seu impostat centralisme varen destruir.
    Però ara ja es massa tard. I de fet, ara sabem que sempre ho ha estat. Que efectivament, questa idea d’Espanya nonata va ser assassinada fa tres segles, i que fòra dels membres de la Nació catalana dels diferents territoris, ja mai més n’ha volgut sentir parlar ningú.
    Farem la nostra via. I tard o d’hora, organitzada com abans o d’una nova forma -potser, ara si, de Països Catalans- la nostra Nació tornarà a ser el far de l’Europa dels drets i llibertats que vam ajudar a fer néixer.

FER UN COMENTARI