Carta oberta a na Colau, Alcaldessa

Barcelona, aula d'experiments

Publicada: 30/05/2016 16:13h

A La Sexta, senyora Ada, vas deixar anar una perla de saviesa digna d’en Rajoy, has declarat que quan entres a governar no pots fer les coses tan de pressa com voldries (sic).

Dona! Per descobrir tan gran veritat no calia ser-hi dins ni deixar passar un any de govern (!?), molts t’ho podrien haver explicat si haguessis preguntat. De segur, que molts ja van intentar fer-ho, però tu com si res. “Tira, tira, que jo ho faré molt millor això que fan aquests incompetents dels partits polítics”, segur que vas pensar.

I aquí estàs, d’alcaldessa de Barcelona, una ciutat cosmopolita, internacional, valorada, estimada, fent-la servir de laboratori d’experiments, d’aula d’errors i assaigs. I sense cap mena de vergonya, a sobre, ja tens llibre, documental estrenat amb tots els honors que potser esperes que vagi als Òscars (oh, quin glamur!), després d’anar de festival en festival, i entrevistes que serveixen per a una no gens dissimulada promoció, a veure si arribes a la Generalitat i et converteixes en la primera Presidenta de Catalunya. El somni de tots els antiindependentistes. Tot, sense cap aval curricular. Perquè, anem a pams. Què has aconseguit a la teva vida? Quins objectius has cobert? Has demostrat capacitat per assolir alguna fita? Si vas a un d’aquests programes d’entrevistes de debò i et preguntin pels teus fets, què pots aportar? Has aconseguit desconvocar alguna vaga? No. Has aconseguit calmar els ànims de gent revoltada? No. Has millorat la ciutat? No. Has donat la cara en moments de màxima tensió als carrers de Barcelona? No, que t’amagues, com en Rajoy. Has lluitat per la igualtat dels ciutadans, la igualtat d’oportunitats? Doncs has fet just al revés, això sí que ho has aconseguit. El gremi (!?) dels manters s’ha fet fort i ara es farà molt difícil fer-los fora. Ja veiem que ho arreglaràs legalitzant una activitat il·legal per tots els costats, marcant diferència amb els cents de milers de persones a l’atur que tenim a Barcelona i al país. Resulta que hi ha un col·lectiu que pot vendre material il·legal, falsificat, de cap garantia de qualitat, higiene, procedència, sense cap control. I ho pot fer ocupant una part de l’espai públic, el que volen, quan volen i com volen, sense encomanar-se ni a Déu ni a Maria santíssima, mentre que la resta de comerciants va pagant-ho tot, fins al punt que arriba un moment d’ofec que han d’abaixar persianes.

Que no ho veus que estàs aprofundint en els greuges comparatius entre una gran part de la població, del gruix de la població, i certs sectors, ara ja tant per dalt (Ratos i companyia) com per baix (manters, okupes…)?

Què faràs si demà uns quants aturats i gent subcontractada, gent amb unes hores de feina brossa pagats amb quatre rals que no els hi permeten fer front a un lloguer, garantir-se un sostre, agafen i es planten al mig de la plaça Catalunya venent des d’artesania de tot tipus a begudes i pastissos home-made? I on has posat la línia de quants d’aquests lliure-comerciants pot aguantar Barcelona? Ja has decidit quants deixaràs que puguin continuar fent el que vulguin, com vulguin, quan vulguin, on vulguin?

I aleshores, un cop hagis decidit que no poden ser més de mil?, dos mil?, tres mil?…, com ho explicaràs a la resta que vol fer el mateix? Com ho justificaràs? Per què uns sí i els altres no?

Ai, Colau, Colau, que aprendràs que hom ha de conèixer els seus propis límits i no voler cantar més ràpid que la música. Lo lamentable és que el teu aprenentatge el pagarà tothom, milions de persones.

Ens sortiràs massa cara, bufona.

ada colau alcaldessa beneida amb petals de rosa amb cara de pepa maig 2016

1 COMENTARI

Respon a Pau B. Cancel·lar la resposta