Avui toca… prohibir estelades

Publicada: 19/05/2016 19:42h

Una nova decisió, una més, contra Catalunya. Això és el que es desprèn de la prohibició de dur estelades, per part dels afeccionats del Barça al Vicente Calderón, amb motiu de la final de Copa d’aquest pròxim diumenge.

La notícia la va fer pública ahir la delegada del govern a la Comunitat de Madrid. Només el ministre Català ha manifestat estar-hi d’acord amb la mesura, ja que podria causar grans disturbis entre les aficions i públic en general. No vull ni imaginar el que podrien arribar a fer uns independentistes, emprenyats per un gol anul·lat o un penal no assenyalat, donant i repartint cops d’estelada a tort i a dret i la Ciudad Sanitaria La Paz a l’altra banda de Madrid.

La senyora Concepción Dancausa, fent honor al seu cognom i sent previsora al màxim en la seva responsabilitat, ha establert dos cordons de seguretat per registrar els ferotges culers, en evitació de posar en perill a sevillans, madrilenys, arbitres, jugadors i sa Majestat Felip i altres autoritats. És la seva obligació i la compleix tal com està previst en la interpretació de la llei que parla d’aquestes coses (?).

A Xavier Garcia Albiol se li ha escapat el riure en conèixer la notícia i a Fernández Díaz no li ha semblat bé. Tots dos haurien de ser amonestats per Mariano Rajoy, primer: perquè no s’han de discutir ni criticar les ordres de l’executiu… i segon: perquè no han fet el càlcul de l’impacte visual que poden tenir 10.000 o 15.000 estelades, desplegades de cop, a la retina dels milers d’espectadors i televidents aliens a un cop independentista tan criminal.

Dit això, analitzem-ho des d’un altre punt de vista. Qui pren la decisió? A qui li interessa la polèmica? Qui juga brut de cara les pròximes eleccions? Qui vol demostrar que planta cara a l’independentisme? Qui, amb aquest sainet, distreu l’atenció? Durant uns quants dies la gent s’oblida de la crisi, la corrupció, el dèficit, etc. Qui se’n beneficia? No cal que digui que el PP és qui en treu partit, encara que sigui amb un cop de puny a la llibertat d’expressió.

L’esport es barreja un cop més amb la política, però una cosa és expressar un sentiment, un anhel o un desig, i una altra, molt diferent, que es consideri una alteració de l’ordre públic o el trencament de l’estat per part d’uns irresponsables, insolidaris o nazis segons diuen els mitjans de comunicació afins al govern de l’estat, per cert, en funcions gràcies a ell mateix.

La democràcia és una cosa i la democràcia espanyola una altra. Seria hora que la gent s’adonés de la diferència, valorés la tasca dels governs de l’estat respecte a Catalunya i a l’hora d’anar a votar ho tingués en consideració.

FER UN COMENTARI