Manos… Limpias?

Publicada: 17/04/2016 09:44h | Actualitzada: 19/06/2017 16:41h

Davant el protagonisme de l’anomenat Sindicat Manos Limpias he volgut esbrinar els seus orígens així com les seves actuacions que, tot i el seu nom, no actua com a representant de treballadors públics com així ho han manifestat la resta de centrals sindicals. Es defineixen com un sindicat anticorrupció (“interposarem tot tipus de denúncies davant les corrupcions polítiques o econòmiques que lesionin l’interès públic o general”) i contrari als nacionalismes separatistes (“Lluitarem sempre per la defensa de l’ordre constitucional del nostre país, enfront dels moviments separatistes que pretenen disgregar”).

Es van estrenar amb una denúncia a diversos càrrecs socialistes per la gestió de l’Expo de Sevilla i des de llavors han presentat denúncies i querelles a dojo, gairebé contra tothom: el PSOE, el PNB, Garzón, NuncaMais, la Generalitat de Catalunya … Però també contra un rector i un guàrdia civil per haver reconegut la seva homosexualitat, uns bombers que van reclamar en calçotets millores laborals, el programa infantil Els Lunnis…

No he trobat actuacions defensant temes laborals, en canvi, les que he vist corresponen a temes polítics que no sé a qui beneficien ni a qui representen. Entre denúncies i acusacions que han interposat destaquen les següents: Personar-se com a acusació popular contra la Infanta Cristina i Iñaki Urdangarín en l’afer del Cas Nóos. Una denúncia contra el President de la Generalitat Artur Mas per delictes de sedició i rebel·lió. Contra els 33 jutges catalans que van signar un manifest de suport a la consulta pel dret a decidir. Una denúncia al Fiscal General de l’Estat en la qual demanen que instés el procés d’il·legalització de l’ANC, etc.

Un article aparegut en el diari El País deia: “El de menys és que el dirigent i, possiblement únic militant del sindicat querellant, sigui un conegut ultradretà; el rellevant és que es tracta d’un expert fabricant querelles al servei de les seves opcions o interès polític i ideològics,  en les més diverses causes, instrumentalitzant per això l’acció popular”. Es referia a Miguel Bernad cap visible de l’organització i alhora el seu secretari general.

Aquest senyor, antic col·laborador de Blas Piñar en el Frente Nacional va ser reconegut com a Caballero de Honor de la Fundación Francisco Franco. Aquest honor i l’entrega del diploma li va ser lliurat per Carmen Franco, filla del dictador. La distinció se li va atorgar per la querella presentada contra el Jutge Garzón per investigar els crims del franquisme que, fins al moment de ser apartat del cas, comptabilitzava més de 113.000 desapareguts.

Segons manifestava Miguel Bernad, tenen talps infiltrats en l’ANC, Òmnium Cultural i partits polítics catalans on, una sèrie de “voluntaris patriòtics” que passen com integrants de les entitats, recullen dades i informació que traslladen al sindicat. Les preguntes que ens fem són: “Qui patrocina l’organització?”. “Per a qui treballa realment?”. “Com es finança?”.

Aquestes preguntes tindran resposta ara que el seu líder ha estat detingut i se sap que l’extorsió i el xantatge (juntament amb Ausbanc) era el seu modus vivendi i operandi. El que recaptaven era per retirar l’acusació particular a canvi de diners o en tot cas per evitar-la. Costa de creure que s’hagi tardat tant de temps a descobrir-ho.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI