L’entrevista de Jordi Évole a Rajoy

Publicada: 06/04/2016 07:12h | Actualitzada: 19/06/2017 16:41h

Vaig seguir atentament l’entrevista a Rajoy i, certament, no em va decebre. El president en funcions no dóna més de si, no té la virtut de la paraula i menys si no té un paper per llegir. Improvisar no és el seu fort i ho vàrem poder comprovar durant tota l’estona. El Mariano va començar tranquil, les preguntes estaven consensuades prèviament i això li donava certa tranquil·litat de bon principi.

El que passa és que les preguntes es poden fer de diferents formes i, és aquí, on la figura de l’entrevistador guanya enters davant una persona insegura que acaba, no tartamudejant però quasi. Van ser moltes les respostes que començaven amb un: a mi em sembla que també ens hem de fixar en les coses bones i no sempre en les dolentes o… els polítics som éssers humans, tenim sentiments i per tant també ens equivoquem.

Évole va rebaixar una mica el to utilitzant alguns vídeos que corren per internet com ara els espanyols són “mucho españoles” o “l’alcalde y los vecinos”, etc., però quan va presumir de l’amic Matas i el seu govern o que estimava el president de la diputació de València ja no li va agradar tant. Igual va passar amb els missatges a Bárcenas i la defensa que havia fet de Fabra, expresident de la diputació de Castelló.

Va recórrer a dir que també hi ha polítics honestos i que d’això no se’n parla. Perquè s’ha de parlar del que és o hauria de ser normal? No s’ha de buscar el detall o que les coses ja estan suficientment explicades, va insistir. No va saber respondre ni donar cap explicació sobre el pagament de les obres a la seu de Gènova, fet que es va fer en negre com ja va confessar l’arquitecte i constructor d’obres. Jo li hauria preguntat: Qui va donar l’ordre de trencar els discs durs dels ordinadors de Bárcenas?

En línies globals va confirmar el que ja suposava. No accepta cap tipus de responsabilitat, sigui qui sigui l’autor del fet delictiu. Ell només és responsable dels seus actes. El fet que un ministre i expresident de Balears, un president de diputació o l’extresorer del partit estiguin a la presó (a banda de molts imputats pendents de judici) no l’afecta en absolut. Considera que va guanyar les eleccions i que hauria de ser novament president del govern.

Dues últimes qüestions. Ell no farà un pas al costat com va fer Artur Mas ni pot assabentar-se de tot el que passa. Que algunes coses les va conèixer mitjançant la premsa, i que no tenia temps per llegir-la tota (només llegeix el Marca). Aquesta és una resposta impròpia d’un president de govern. Evidentment no pot, però té serveis d’intel·ligència i informació suficients per saber-ho tot; quan li ha convingut ho ha sabut primer que ningú. Quina raó tenia l’amic de l’Évole quan li va dir: Que desesperat deu estar Rajoy per concedir-te una entrevista per al programa “Salvados”.

La política és l’art de buscar problemes allà on no n’hi ha, de trobar-los, de fer diagnòstics erronis per aplicar-hi després, mesures equivocades. Si no fos que la frase és del gran Grouxo Marx que la va dir de broma, pensaria que és de Rajoy, amb l’agreujant de què ell seria capaç de dir-la en serio.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI