Goebbels i Espanya… envers Catalunya

Publicada: 25/03/2016 13:13h

Joseph Goebbels fou ministre de Propaganda i il·lustració popular del Tercer Reich d’Adolf Hitler i Canceller d’Alemanya, durant un breu període. Figura clau del règim, era conegut per la seva capacitat de convenciment. Va fer servir el que avui en dia es coneix amb el nom de “màrqueting social”, que consisteix en l’exaltació del sentiment d’orgull, promoció d’odis i convèncer les masses de coses molt allunyades de la realitat. Va muntar tot un aparell propagandístic basat en onze punts.

El més conegut de tots és l’anomenat Principi d’orquestració que deia: La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentar-les un cop i un altre des de diferents perspectives, però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D’aquí ve també la famosa frase: “Si una mentida es repeteix  suficientment, acaba per convertir-se en veritat”.

Llegint a Goebbels, de forma gairebé casual, m’adono que la seva obra continua vigent avui dia i és utilitzada per una majoria de polítics espanyols -diguem-ne unionistes- que fan servir aquesta metodologia contra Catalunya. Si ens fixem amb detall, aprofiten qualsevol èxit esportiu (la roja, Nadal, Alonso…) per alimentar el sentiment d’orgull i pertinença a la gran nació espanyola, a manca de poder-ho fer en altres vessants.

Si seguim fixant-nos, observarem la creació d’odi envers Catalunya de moltes i variades formes. La catalanofòbia està instal·lada a Espanya des de temps immemorial, primer va ser a base d’acudits (agarrats, gasius, usurers…) i ara (separatistes, insolidaris, egoistes…) tracten d’inculcar i convèncer que aquests conceptes corresponen a la realitat i són el fidel reflex del que diuen i pensen els ciutadans del Principat.

wpid-485730_3839784639733_71450733_n-2012-07-30-14-51

Rajoy ho va alimentar recorrent tota la península recollint signatures contra l’Estatut Català declarant-lo egoista i insolidari (?) va acabar d’estendre la catalanofòbia a tot l’estat i, poc després, presentant un recurs d’inconstitucionalitat va aconseguir, al cap de quatre anys, que el “seu” Tribunal Constitucional escapcés el que el parlament, les corts generals i el poble català havia referendat a les urnes.

Actualment no sabria dir qui és el Goebbels hispà. Són bastants els que acumulen mèrits per obtenir aquest “maleït títol”. El primer és el ministre Fernández, després el segueixen, amb un empat tècnic, personatges com Sánchez Camacho, Albert Rivera i Garcia Albiol. Com a catalans que són, si asseguren que a Catalunya existeix una crisi de convivència, la resta de l’estat s’ho creu. Fins i tot el dirigent socialista, Pedro Sánchez, ho va dir en el recent i fallit debat d’investidura.

S’exalta l’orgull d’Espanya i la seva inviolable unitat; es promociona l’odi i el menyspreu a Catalunya i se’n publiquen mentides en un intent de què aquestes siguin creïbles a còpia de repetir-les contínuament. Tant és que la mentida estigui força allunyada de la realitat. Personalment m’entristeix veure que, després de la transició i l’arribada de la democràcia, les tècniques de Goebbels segueixin vigents a Espanya.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI