Referèndum, per què?

Publicada: 19/02/2016 12:40h

Aquests dies sembla que les grans converses, controvèrsies, estira-i-arronsa per la formació de govern a l’Estat Espanyol siguin sobre si permetre o no l’organització d’un referèndum a Catalunya. Em sembla que tot plegat és una llaminadura darrere un aparador que no hem de comprar i ni tan sols  ens aniria bé per abastar. Ha passat el moment. Us adoneu quines són les joguines que fan ballar els polítics espanyols? Es prenen la política com un joc de criatures: ara t’estic amic, ara m’enfado i no et vull parlar, ja no sóc amic teu. En fi, baralles de pati de coŀlegi que la sang no arriba mai al riu però tot plegat és molt poc edificant.

El senyor Rajoy, actual president en funcions, reconeix que es veu incapaç de trobar el suficient suport parlamentari –entre la corrupció i el mal govern, les altres formacions polítiques no en volen saber res– i declina intentar presentar-se al debat d’investidura però, quan el rei encomana la responsabilitat de formar govern a Pedro Sánchez, li agafen cagarrines i tot el que se li acut fer és criticar i posar pals a les rodes per tal que el PSOE fracassi. Mentre passen dies i dies amb aquestes baralles internes, soterrades o publicitades, el president del govern en funcions carrega tota l’artilleria al seu abast contra Catalunya. Com sigui que “qui no té feina el gat pentina”, el senyor Rajoy espera que Pedro Sánchez fracassi per (llavors sí) presentar-se ell com a salvador de la pàtria. Em sembla que ha perdut el tren. Si quan era el seu moment no tenia prou suport parlamentari, ja que tots els altres partits han manifestat que votarien en contra la seva proposta, després de dos mesos de tripijocs la distància ideològica i política encara s’ha fet més evident. Pels senyors i senyores del PP, parlar de referèndum… Què és això? Que la ciutadania opini? Què s’han pensat?

PP, corrupció, pantalles de plasma i un president inamovible no ajuden a facilitar la dinàmica política adequada per a la societat del segle XXI. Les declaracions en forma de veto entre Ciutadans i Podem deixen el PSOE sense gaire marge de maniobra i tot plegat fa que les combinacions aritmètiques no sumin de cap manera. En aquest escenari tan confós es despenja el senyor Pablo Iglesias, oblidant-se de quina és la seva força parlamentària real, exigint una sèrie de condicions (organització del nou govern, repartiment de competències, etc.) mostrant-se com si la iniciativa fos seva, mostrant-se com un president magnànim que facilita que la cara visible no sigui ell i sí Pedro Sánchez. En mig de totes aquestes condicions, proposa de forma innegociable la convocatòria d’un referèndum a Catalunya quan sap de sobres que el PSOE nega i s’ha negat rotundament a facilitar aquesta iniciativa. Què pretén Pablo Iglesias? Que l’acord amb el PSOE sigui impossible i per tant només queda l’alternativa de noves eleccions? Que en aquest nou escenari ell en surti enfortit? La cosa encara està per veure. O bé, que s’arribi a un pacte impossible d’un referèndum a Catalunya? Per preguntar què? Si volem o no exercir el dret a decidir? Això no té cap sentit. Els catalans ja decidim en l’àmbit privat o en l’àmbit públic moltes coses cada dia, i algunes no les podem decidir perquè no estan al nostre abast fer-ho. Diu el rei al petit príncep “cal ordenar coses raonables…”

Si volem o no seguir supeditats a l’Estat? Això no cal que ens ho preguntin, la consulta del 9 de novembre de 2014 va ser clara i contundent encara que no vinculant. Si volem la independència? S’ha vist que sí, però no majoritàriament (només el 48% de la població catalana va votar els partits independentistes).

Aquesta possible i poc probable consulta és una consulta trampa. Volen que la resposta sobre la desconnexió sigui NO, d’aquesta manera seguirem sent súbdits i seguir anant amb el cap cot. Si la pregunta és si volem o no formar part d’un estat federal, jo em pregunto: per federar-se cal la voluntat de més de dos, i si aquests no volen, la federació no és possible. A aquestes altures, només hi ha un referèndum possible, el que proposi votar si s’accepta o no la Constitució de la república Catalana.

FER UN COMENTARI