On és l’honestedat de Mariano Rajoy?

Publicada: 20/02/2016 21:22h

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’honestedat és el que s’atribueix a la persona honesta. La paraula honest deriva del llatí honestus,-a-um. Aquella persona que es conforma al que exigeix el deure, la probitat, la consciència, que és raonable, moderat… Si busquem els sinònims d’honestedat, la llista és llarga: decència, castedat, honradesa, integritat, virtut, justícia, puresa, continència, moderació, rectitud, equitat, sinceritat…
Té Rajoy alguna d’aquestes virtuts? És conscient, raonable o moderat quan les coses van en direcció contrària als seus desitjos? És decent, just i honrat no acceptant els resultats de les urnes? És honest amb els habitants de Catalunya a qui els nega el pa i la sal? Com és possible que un individuo així pugui obtenir la confiança de milions de votants?

Potser manca una darrera pregunta: És veritablement demòcrata? Quan el poble català, a través del seu parlament, aprova un Estatut; quan el poble espanyol, a través del Congrés i el Senat, aprova el mateix Estatut i, per últim, els catalans l’aproven en referèndum i entra en vigor, perquè inicia un recurs d’inconstitucionalitat? Perquè no accepta el resultat sorgit dels representants de milions de persones? Ha donat mai cap explicació?

Que el Tribunal Constitucional tardés quatre anys per emetre una sentència, posa en evidència que no trobava que l’estatut estigués al marge de la legalitat. Només un tribunal amb la majoria “popular” va optar per escapçar-lo i no per unanimitat dels seus membres, el que posa en dubte, presumptament, la divisió de poders de l’estat, ja que hi mancaven dos magistrats i que el PP es va negar a substituir-los.

Tot i haver estat la força més votada, Rajoy no pot formar govern. Acostumat a tenir la majoria absoluta no sap negociar, pactar ni parlar amb ningú que no sigui Àngela Merkel. La no presència en un debat a quatre i la pantalla de plasma així ho demostren. Aquests dies les xarxes socials van plenes de discursos seus. Vol un govern com el de Matas a les Balears! T’estimo cony, t’estimo! Dirigit a l’expresident de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva, Jo confio en Bárcenas! Rita ets estratosfèrica! Dirigit al “caloret” de la Barberà.

Un personatge així ens pot governar? La seva “amiga” Esperanza Aguirre dimiteix perquè dos personatges, nomenats per ella, estan inculpats; Independentment o no d’una possible segona intenció d’Aguirre, el que ha fet és coherent. Quants, a més de Bárcenas i Matas, ha nomenat ell i estan inculpats o a la presó? Com és que ningú vulgui pactar amb ell? Jo li aconsellaria dimitir, però aquesta paraula no figura en el manual Popular.

La seva educació té molt a desitjar, no li ha importat que tothom veiés la seva negativa a encaixar la mà a Sánchez. I si així es comporta el líder, no ens hem d’estranyar que Garcia Albiol abandoni un acte quan el president de Catalunya es queixa del mal tracte que patim en infraestructures gràcies als Populars. O que els seus diputats abandonin un ple quan es condemna el franquisme. És presumptament honest Rajoy amb Catalunya? I… per extensió, ho és el mateix Partit Popular?

1 COMENTARI

  1. Rajoy no és honest ni amb Catalunya ni amb ell mateix, com pot ser-ho amb els membres del seu Partit? Rajoy ha permès que la corrupció generalitzada aflori per tots quatre cantons i mentre això passa, el Tribunal Constitucional és capaç fins hi tot de sancionar les intencions dels polítics catalans.
    Davant d’això només ens queda la desconnexió gairabé imediata.
    El senyor Pedro Sanchez, que és més educat però no sé si més honest tampoc entent res de res del que passa a Catalunya ni del que voiem els catalans.
    Treballem per ampliar la base social dels votants catalans i els espanyols ja s’ho faran

FER UN COMENTARI