Un dia per pensar

Publicada: 16/01/2016 11:03h

Avui fa 300 anys que va entrar en vigor el Decret de Nova Planta del Borbó i després de tanta lluita encara estem en un punt que no sabem ben bé cap a on anem.

És cert que el 27 de setembre 2015 no va ser com tots esperàvem. Segurament vam perdre un temps preciós després del 9 de novembre de 2014, sis mesos exactament, i després d’aquestes eleccions, la CUP diu que no es pot fer la DUI amb els resultats obtinguts. Després d’unes primeres negociacions, Junts pel Sí i la CUP van presentar un escrit en el Parlament, en el qual un dels punts principals era la desobediència al Tribunal Constitucional. Tot seguit se’n van al mateix tribunal a impugnar unes lleis, en què quedem, desobeïm o reconeixem la seva autoritat?

Per tot això no hi ha manera que JxSí i la CUP es posin d’acord per formar un govern estable. Baralles, discussions, enfrontaments. Ha estat tal el malestar que han creat al poble que, una cosa que havíem aconseguit sols, el poble, la seva unitat, comença a trencar-se. Aquesta baralla ha estat dura, molt dura. No hauria d’haver passat mai. I tot gràcies a l’immobilisme tant de Junts pel Sí com de la CUP.

Encara estant en aquesta discussió, arriben la eleccions de l’estat opressor “Espanya”, ja no es reedita la fórmula Junts pel SÍ, ERC i CDC (Democràcia i Llibertat) van per separat, i la CUP fidel als seus ideals no es presenta a les mateixes . Els polítics ens diuen que hem de votar per poder iniciar un diàleg amb Espanya per a l’inici definitiu de la nostra independència. Nosaltres, com sempre, els fem cas. Mentre ells segueixen en les seves baralles sense arribar a acords.

Va arribant la data límit per investir president i formar govern. Després de diversos episodis que podrien haver estat signats pel mateix Kafka, sembla tot i perdut, i que l’únic camí són noves eleccions al març. La nostra revista CatalunyaLliure.cat i la nostra pàgina Facebook, República Catalana, promouen una concentració a Plaça Sant Jaume amb l’adhesió de diverses organitzacions i entitats. Aquell mateix dia van arribar a un acord el qual fa que el president Mas faci un pas al costat i en el seu lloc proposi el sr. Puigdemont, un reconegut independentista de CDC. El poble, una altra vegada, va tornar a somriure.

Un cop nomenat president, en la primera entrevista, Puigdemont ens va dir que la DUI no és possible amb els resultats obtinguts, cosa que –recordem– ja havia dit la CUP en el seu dia. També va dir que potser no es declari la independència en 18 mesos, a la qual cosa es reafirma en aquesta el vicepresident Oriol Junqueras. Tots plegats, es queixen que el Borbó Felip VI no ha volgut rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per comunicar qui ha estat investit president.

La meva pregunta és “quin dia començarem a creure que és possible, i trencarem amb els Borbons i Espanya?”

Ara comença la roda de contactes de Felip VI amb els líders dels diferents partits del Congrés. ERC ja s’ha negat a anar-hi, però no per trencar, sinó pe què el Borbó no va voler rebre Carme Forcadell, doncs no aniran fins que la rebi. Democràcia i Llibertat sí que anirà a aquesta roda de contactes, sembla per exposar-li el procés de sobirania de Catalunya, a un Borbó!

Realment els polítics ens porten cap a la independència o més aviat cap a un encaix de Catalunya dins d’Espanya? Un dia per pensar.

FER UN COMENTARI