Nâzım Hikmet, el poeta citat per Puigdemont

Publicada: 13/01/2016 07:45h

Quan el President Puigdemont va citar Nâzim Hikmet Ran en el seu discurs de presa de possessió el nom del poeta va quedar dispers sota la força del poema: “El més bonic de la mar és allò que no hem navegat”.
Però qui va ser Nâzim Hikmet? El revolucionari romàntic o comunista romàntic com va ser anomenat Nâzim va néixer a Tessalònica el 15 de gener de 1905 i va morir exiliat a Moscou el 3 de juny de 1963 al cap de 61 anys amb nacionalitat polonesa, ja que la seva nacionalitat turca se li havia retirat i no li va ser retornada fins 46 anys després de la seva mort.

Nazim-Hikmet-presó
Políticament es va comprometre en la guerra d’independència turca exercint de mestre. Després (1921) va viatjar a l’URSS on va estudiar economia i sociologia i va entrar a militar al Partit Comunista Turc (TKP). Va tornar diverses vegades a Turquia on va ser perseguit contínuament, va ser jutjat en rebel·lia i condemnat per la seva ideologia. Entrant i sortint del seu país va ser detingut i va passar dotze anys a la presó on es va convertir en una causa cèlebre entre els intel·lectuals de tot el món. Un comitè que va incloure a 1949 Pablo Picasso, Paul Robeson, i Jean Paul Sartre va fer campanya per aconseguir el seu alliberament. Va fer diverses vagues de fam. La vaga de fam de Hikmet va crear una gran reacció al país. Les campanyes de la firma per a la llei d’amnistia es van posar en marxa. La seva mare, Celile, va començar vaga de fam, seguida pels famosos poetes turcs Orhan Veli, Melih Cevdet i Oktay Rifat. Finalment va ser alliberat gràcies a una important campanya internacional per demanar el seu alliberament, fou amnistiat el 1951. Aquell mateix any abandonà Turquia per sempre. Desposseït de la seva nacionalitat turca, va acabar la seva vida a l’exili amb ciutadania de Polònia. Va morir d’un atac de cor a Moscou.

Nazim_Hikmet_flors

Literàriament és poeta, novel·lista, assagista i dramaturg i les seves obres han estat traduïdes a més de 50 idiomes. Poèticament va trencar les formes mètriques tradicionals de la poesia turca, va introduir el vers lliure que considerava més harmònica amb la seva llengua i va esdevenir un líder determinant de l’avantguarda cultural del seu país. Ha estat comparat per literats turcs i no turcs amb figures literàries tal com Lorca o Neruda i els seus poemes musicats dins i fora de Turquia, entre altres pel cantautor nord-americà Pete Seeger.
“El més bonic de la mar és allò que no hem navegat” ens va deixar entre les parets del Palau de la Generalitat el President Puigdemont buscant una cita marinera i de ben segur que citant un poema d’amor va transmetre tota una lluita i una nova manera de fer que va signada per un poeta compromès amb el seu poble.
Tanco aquest escrit amb un poema de Nâzim Hikmet, traduït per Eduard J. Verger, on dóna la paraula a un infant de set anys mort a Hiroshima, un dels més durs al·legats contra la guerra mai escrits.

LA XIQUETA MORTA

Sóc jo qui truca a la teua porta,
A totes les portes, a totes les portes
Però vosaltres no em podeu veure
Un xiquet mort no es veu

Ja fa més de deu anys
Vaig morir a Hirosima
Però continue tenint set anys
Els xiquets morts no creixen

Se’m van cremar de primer els cabells
Després les mans i els ulls
Em vaig tornar un grapat de cendra
Que el vent va dispersar

Per a mi no demane res
Volent i tot, no em podeu amanyagar
Una xiqueta que ha cremat com un paper
No menja caramels

Jo truque i truque a cada porta:
Signeu-me aquí, signeu
Perquè els xiquets no siguen assassinats
i que mengen caramels.

– Nâzim Hikmet –

FER UN COMENTARI