Defensem la terra: L’Argentera sense pedrera

Publicada: 15/01/2016 20:37h
La meva filla, que ara té 17 anys, a L'Argentera
La meva filla, que ara té 17 anys, a l’Argentera

Fa més de quinze anys vaig estar convidat a passar el dia a casa d’un amic, ben bé no em convidava a casa seva a Mataró sinó a la casa on va néixer, on encara vivia la seva mare. El meu amic em volia ensenyar el poble on va créixer, aquell poblet que tant m’havia parlat després d’una reunió i davant d’una cervesa. Aquell poble era L’Argentera. La veritat és que no tenia ni punyetera idea d’on era però vaig enfilar amb tota la família cap al poble i després d’una carretera que no sabia si tenia final, hi vaig fer cap. El resultat d’aquell dinar va ser que em vaig enamorar de L’Argentera, del seu paisatge, de la seva tranquil·litat i de la seva gent; tant va ser que hi vaig llogar una casa i tots els caps de setmana que podia i totes les vacances anava cap al poble on em vaig sentir molt ben acollit. Jo no era el pixa-pins entre els veïns, sinó que era l’amic d’en Josep.
Un s’ha sentit sempre vinculat a la lluita ecologista, ja que considero una contradicció deixar en herència als nostres fills un país independent però castigat, explotat i malmès. En el seu temps va ser la lluita contra les nuclears i concretament Ascó, Vandellòs i Cofrents. NUCLEARS NO, GRÀCIES! Però quan una agressió arriba a un espai que has trepitjat et toca d’una manera diferent, és com si el camió de recollida d’escombraries entrés dins de casa teva fins a la cuina, destrossant el menjador i empudegant la sala dient que et fa un favor i així estalvies anar fins al contenidor. Aquesta sensació és la que vaig tenir quan vaig llegir la notícia a ReusDiari.cat:

Els ecologistes, en peu de guerra per aturar la pedrera de l’Argentera.

L'Argentera avui
L’Argentera avui

El GEPEC i Defenterra —creada exclusivament per aturar la pedrera de l’Argentera— estan en peu de guerra per defensar el seu territori. De fet, la CUP també va realitzar una roda de premsa per denunciar la possible construcció. Les entitats han organitzat excursions, xerrades, concerts i fins i tot un multireferèndum per lluitar i evitar que l’explotació minera es faci realitat. La polèmica pedrera tindria una superfície total de 230.450 m2 i s’explotaria fins al seu esgotament, uns 22 anys en funció del ritme que se segueixi.

Així quedaria L'Argentera si no s'atura la pedrera
Així quedaria L’Argentera si no s’atura la pedrera

Situada a 1,6 quilòmetres de l’espai natural protegit de la Serra de Llaberia, s’ubicaria al mig d’un connector biològic. Tot plegat provocaria un enorme impacte ambiental, acústic i visual i, alhora, implicaria un alt risc d’incendi. Aquestes construccions, totalment nocives per a la biodiversitat, són excessivament presents al Baix Camp, on n’hi ha fins a 51. Segons han explicat activistes a ReusDiari.cat, encara hi ha possibilitats d’aturar-ho. El projecte encara està al jutjat, tot i estar aprovat. «Ara depèn del que la justícia consideri i que la carretera s’edifiqui». Aquesta via, que donaria servei exclusivament a la pedrera, de moment no tira endavant i és un dels aspectes que manté amb esperança a les persones que hi estan en contra.

Per tal d’informar el màxim de gent possible, Defenterra ha organitzat una altra xerrada informativa. El pròxim diumenge, 17 de gener, a Vilanova d’Escornalbou, es farà una caminada de reconeixement de les zones afectades, una presentació amb dades i un vermut popular. A la trobada, que serà a les 09.00 hores, hi assistiran la diputada Hortènsia Grau, el diputat Ferran Civit i l’alcalde de Riudecanyes i el de Vilanova d’Escornalbou, entre d’altres. (redacció ReusDiari.cat)

Ja sé que algunes persones creuen que els ecologistes només aturem el que elles anomenen futur mentre que jo estic convençut que el que fem és garantir aquest futur. Perquè el futur és paisatge, el futur és memòria, el futur és la gent de la terra i els que han vingut i se senten part d’aquesta terra. El futur no es pot hipotecar, ja que nosaltres no som propietaris d’aquesta terra, nosaltres som només usuaris i tenim el deure de lliurar als nostres descendents aquesta terra igual o millor de com la vam rebre dels nostres predecessors.

FER UN COMENTARI