Juli Palou: “Jo sí que vaig anar a l’assemblea!”

Publicada: 28/12/2015 15:57h

“Jo sí que vaig anar a l’assemblea i per començar hauria de quedar clar que la intenció no va ser fer un referèndum restringit. L’assemblea de la CUP d’ahir era només això, una assemblea d’una organització política que, per la situació del país, ha saltat a primera plana de l’actualitat. Mai s’ha amagat que l’esquerra independentista és de base assembleària i, després que en el programa electoral estava escrit –negre sobre blanc– que els diputats de la CUP no investirien Artur Mas com a president, només una assemblea podia rectificar o no aquesta decisió.

Ahir vaig assistir a l’assemblea, l’assemblea més gran que ha fet l’Esquerra Independentista en tota la seva història, i això indica la importància que aquesta decisió tenia en l’àmbit intern. Més de tres mil persones, entre militants, simpatitzants i col·laboradors, vam fer una maratoniana assemblea de quasi dotze hores.

AssembleaDes de fora es pot gastar saliva, tinta o mala llet dient el que ha de fer la CUP, però els que no volem caure en el sistema dels partits tradicionals, que després de les eleccions es passen per l’entrecuix el programa electoral i només un grup reduït de persones són les que decideixen per tothom, l’única solució era l’assemblea, i el compromís dels que estem al voltant de la CUP era anar-hi.

Des d’abans de l’assemblea se sabia que les dues posicions estaven molt igualades. El que no podíem pensar era que ho estaven tant. Es van fer tres rondes de votacions. En la primera ronda, els contraris a la investidura van guanyar per 53 vots dels 3008 vots vàlids. En la segona ronda, la mateixa opció va guanyar per 2 vots dels 3042 vots vàlids. Per fi, en la darrera ronda hi va haver un empat a 1515 vots entre les dues opcions. Ja sé que costa de creure que entre tanta gent s’arribi a un empat, que les possibilitats matemàtiques estan molt per sota zero, però també la probabilitat que et toqui la 6/49 és minúscula i de tant en tant a algú li toca. Doncs a nosaltres ens va tocar. El que sí que puc assegurar és que les votacions van ser transparents, amb urna, i que tots els votants ens havíem d’identificar a l’hora de dipositar el vot. Entre els voluntaris que feien l’escrutini hi havia militants de les dues opcions, el que feia totalment impossible canviar els resultats.

El que queda clar és que hi ha dues ànimes a dins de la CUP, matemàticament igualades, que en aquest moment serà molt difícil de gestionar. Per molt que alguns “ens envieu a cagar”, no canvia res la situació. Com ha dit Antonio Baños, les xifres són diabòliques. Ara, tot un seguit d’assemblees locals i territorials hauran de trobar la solució.

Com podeu imaginar, la cara de sorpresa (per dir-ho d’alguna manera) que ens va quedar al saber el resultat final va ser molt gran. No havíem guanyat la votació, però tampoc l’havíem perdut. Tampoc havíem perdut el temps, ja que ara està clara l’opinió de les bases, però amb una pregunta que, de moment, no té resposta: i ara què?

Personalment, em quedo amb la sensació d’haver fet tot el possible i amb el bon record d’haver-me pogut retrobar amb molts companys que fa més de 20 anys érem ja en aquesta banda de la trinxera, haver pogut saludar amics i amigues reals que feia temps que no veia i desvirtualitzar-ne d’altres que només ens coneixíem per la xarxa. Qui no es conforma és perquè no vol.”

COMPARTIR

3 COMENTARIS

  1. Jo no hi vaig anar, però sí que m’he llegit el programa, les seves 78 pàgines. No he trobat enlloc, cap referència a la no investidura. Aquest va ser un argument que va sortir en plena campanya electoral, probablement per atreure uns votants. Tant lícit és defensar una cosa com l’altra, en la meva humil opinió, però enganyar no ho és. No hi ha programa de la cup que digui res de’n Mas. En tot cas, és imprescindible no faltar a la veritat.
    La qüestió és que hem estat empresonats per una promesa electoral, i ho seguim estan.

    • Tens raó Maria, m’he precipitat dient que estava en el programa però si que va ser una de les “alma mater” de la campanya electoral, dit a tort i a dret i essent titular en els mitjans de comunicació. Per tant, una promesa electoral. La contradicció en aquest moment és que la CUP també va dir que es feia garantia que el procés continuaria endavant, el que comporta inevitablement a fer un pas valent que amb els resultats de l’assemblea seran difícils de gestionar.

  2. La indignació al carrer és màxima. Alguns cupistes encara s’enfaden pels insults que reben. Algun cop també he tingut alguna enganxada amb algun noi del grup, he de dir que amb correcció per les dues bandes. Però a mi, que tinc 73 anys, em va recordar l’actitud dels nois que sempre tenen la raó i que qualsevol oposició és una incapacitat de l’opositor. Una actitut ‘ultra’ de guant blanc. Jo li argumentava que l’estructura que tenen ells, política, és completament inoperant en una organització estatal. Hi ha diferències entre les actuacions veinals, municipals, etc. amb la d’una estat que ha de resoldre temes superiors en quant a escala. I més en el cas en què es vol construir un nou estat. Que uns diputats estiguin sotmesos a una assemblea parcial del poble és una aberració. Són funcionaris de l’atzar en tant que a una assemblea hi pot participar aleatòriament gent cada cop diferent? La CUP s’ha equivocat greument, i els seus dirigents irresponsables o si més no infantils. El seu fracàs s’extén al seu propi poble i ens posa a les mans d’Espanya de manera fatídica. No té perdó.

FER UN COMENTARI