L’endemà del dia després

Publicada: 17/10/2015 18:57h

Des de fa molt i molt de temps havíem cregut que la democràcia era aquella doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants (Diccionari de la Llengua Catalana). Havíem cregut que era la fórmula de govern menys dolenta, la que permetia discutir, negociar i consensuar els grans i no tan grans temes de país, la que permetia gestionar el dia a dia polític i social de la millor manera possible, i que a la vegada deixava en absoluta independència per decidir el què i el com a aquells que tenien la responsabilitat per legislar sobre el marc de convivència entre els ciutadans. També deixava amb absoluta independència els responsables de gestionar el dia a dia de la vida política i social dels afers públics. No cal dir que deixava una responsabilitat absoluta per aquells que tenien l’encàrrec per tal que les lleis i els compromisos contrets s’executessin correctament. Crèiem que el valor de la democràcia passava per poder preguntar als ciutadans i escoltar la seva resposta.

Però Espanya sembla que no ho han entès prou bé.

Un dia, ara fa més de 5 anys, els catalans van sortir al carrer per demostrar el seu desacord amb unes actuacions del Govern de l’Estat que estimaven que anaven en contra dels interessos de Catalunya. Aquesta manifestació de desacord ha estat desatès sistemàticament, s’han fet orelles sordes i han donat el silenci per resposta fins que un dia el govern de la Generalitat, cansat de topar una volta i una altra contra el mur infranquejable que s’havia edificat des de Madrid, va decidir tirar pel dret i preguntar a la ciutadania com volien el futur de Catalunya. La resposta ciutadana va ser molt important, ningú va posar en dubte que era un acte absolutament democràtic, però des del govern de l’Estat no se’ls hi va ocórrer altra resposta que obrir una querella criminal contra el president de la Generalitat i dues de les seves conselleres.

Aquesta és una determinació que demostra que des de l’Estat es passen la democràcia pel forro. Però hi ha més. Deu mesos després, arriba el dia que els imputats són citats a declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (els fiscals del qual s’havien manifestat contraris a la querella, però ara han canviat de parer). Tant el President com les conselleres arriben al Palau de Justícia acompanyats de familiars, amics, coneguts i altres persones que simplement volen mostrar el seu suport, volen donar-los ànims i posar als ulls del món quina és la manera de fer del govern espanyol, i com gràcies a la pràctica governamental d’ús no es tenen manies per judicialitzar un tema de fort component polític.

El poble català rebutja la manera de fer d’un govern totalitari –encara que no ho vulgui reconèixer i més aviat ho negui– enfront d’una acció democràtica i participativa que representen les urnes i l’acció de votar. Això resulta tan senzill que no ho és tant. Els jutges i els fiscals que haurien de ser absolutament independents, el jutges i els fiscals que haurien de saber fer ben feta la seva feina, es posen a tremolar per la bellugadissa del carrer i surten dient per escrit que el soroll no els impressiona, que no és democràtic voler incidir en les seves resolucions (qui ho dubta?), que acompanyar i fer costat als imputats sí no és un delicte, doncs quasi ho és.

On hem anat a parar? L’ombra del general Franco, de l’expresident Aznar, dels sabres de l’exèrcit, la Guardia Civil i fins i tot la cabra de la Legión purulen per terres hispàniques com amos i senyors del tros.  Sembla que s’han canviat les formes, però no les mentalitats, i aquells que han mamat ordre i obediència sense xitar no poden acceptar que el poble opini, que els ciutadans hi diguem la nostra. El procés serà llarg i dur –ningú mai va dir que seria fàcil– i en veurem de tots colors, però ni el president Mas ni els ciutadans de Catalunya podem fer un pas enrere. Si fins ara ho hem fet molt bé, a partir d’ara ho hem de fer molt millor. Hi hauran molts dies després i de l’experiència en traurem doctrina, reforçarem la democràcia a Catalunya, mantindrem la desconnexió real amb aquells que ens volen, però no ens estimen, i seguirem preguntant i responent el que calgui per anar forjant el dia a dia del nostre país.

FER UN COMENTARI