Al marge de la llei no hi ha llibertat

Publicada: 11/09/2015 11:44h

El passat 8 de setembre, en ocasió de l’acte solemne d’obertura de l’any judicial a la seu del Tribunal Suprem a Madrid, el President d’aquest Tribunal –en el seu discurs institucional– va dir que “al marge de la llei no hi ha llibertat”. I té tota la raó el món. Cal un corpus legislatiu que faciliti la convivència entre els ciutadans, que reguli els espais d’entesa i coordinació entre les institucions i la ciutadania, que insinuï o determini allò que és indispensable per saber els límits entre allò que és individual i el que és col·lectiu, i a la vegada que fixi l’organització socio-política i el marc de competències dels diferents nivells de l’Administració. Sense aquest corpus legislatiu la vida esdevindria un caos.

Ara bé, les lleis i el conjunt normatiu de països i institucions no són pas inamovibles. Les societats són dinàmiques i, per tant, no hi ha res que impedeixi modificar una, dues o les vegades que calgui per tal d’adequar la norma a la realitat social en cada moment de la història i en cada situació de la societat. Em pensava que per això era el Poder Legislatiu i aquesta la feina dels Parlaments.

Quan des d’Espanya es parla de complir LA LLEI, només es fa referència a la llei espanyola, però… que no són també lleis les que dicten i aproven al Parlament de Catalunya? Aquestes no són d’obligat compliment?  Sembla que no. Què hi farem!

Si realment volem una Catalunya pròspera, respecte a la seva ciutadania, amb capacitat de decidir sobre temes cabdals en l’àmbit polític, econòmic, social, etc. i amb capacitat de donar resposta a les aspiracions i necessitats dels catalans, i a la vegada solidària i sensible amb la resta de pobles del món, cal que sigui d’una vegada per totes independent. D’altra manera, i tal com estan les coses, les amenaces de tipus econòmic, militar i judicial cauran sobre els catalans com una plaga sense antídot.

Si realment volem una Catalunya independent, cal deixar la mandra a dins de l’armari, faci fred o faci vent, i el diumenge 27 de setembre les urnes hauran de rebentar de tantes paperetes independentistes que s’hi dipositin. Tot seguit caldrà constituir el nou Parlament i el nou Govern, per tal que l’un i l’altre es posin a treballar. Per què? Per redactar i aprovar la Llei que permeti tirar endavant la Nova Catalunya dintre d’un marc legal propi. I ja no estarem fora de la llei. Espanya dirà el que vulgui, el veredicte serà emès, però per molt que bufin no faran bullir l’olla.

Si realment el ventall parlamentari que sortirà de les eleccions del 27 de setembre serà compacte, superant una minoria esquifida, això vol dir que l’independentisme català està suportat per una majoria folgada, i això no hi ha qui ho pari. Europa, aquella Europa que ens ha d’enviar a passejar per la galàxia, prendrà, sense cap mena de dubte, el reconeixement de la realitat catalana.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI