Els adoctrinats, els malalts, Àngel Ros i l’unionisme

Publicada: 11/07/2015 00:36h

De sempre, l’unionisme ha tingut una manera molt grollera de tractar tots aquells que sabem que Catalunya és una nació i que la independència és l’objectiu i la necessitat dels catalans. Els grans representants espanyolistes ataquen amb preferència i com a primera opció, no les nostres idees, que tenen molt difícil rebatre, sinó que siguin genuïnes. És a dir, segons ells, pensem el que pensem perquè estem adoctrinats o malalts.

Convé recordar el lamentable episodi de fa uns mesos d’en Boadella amb mascareta, parlant de virus i tractant els independentistes de patir una malaltia infecciosa (veure). El pitjor no és en Boadella. Ja només li queda això. El pitjor són els seus acompanyants, com en Jordi Cañas de Ciudadanos, o el president de Societat Civil Catalana (sic), donant suport a aquest escarni humiliant. O també, els grans mitjans espanyols que el van difondre sense el més mínim retret, gaudint-lo. Avui en dia, ningú encara ha demanat disculpes i hauria de ser una exigència prèvia a tot diàleg amb aquestes entitats.

L’altre gran insult és quan ens anomenen adoctrinats. En aquest cas, ens tracten doblement d’imbècils. Primer, perquè segons ells ho estem i no ens n’adonem. Segon, per la simple anàlisi de la realitat cultural, dels mitjans de comunicació o el record del nostre pas per l’escola: la comparació amb Espanya és demolidora. Fa un parell de dies Collboni reforçava la idea que TV3 ens havia adoctrinat (veure). És la decadència d’un partit que es deia a sí mateix catalanista. I encara al País Valencià, la Punset ens tractava d’aldeanos en la millor tradició colonitzadora espanyola. O l’Albert Rivera qualificant de xorrada l’ús del català al Senado (el que és absurd és seguir dins Espanya encara). Mentrestant aquí hi ha gent disposada a patir l’espoli i la pèrdua d’oportunitats dels seus fills per manca de recursos i infraestructures, en nom d’una Espanya intolerant amb la diferència.

Encara hi ha una altra idea insidiosa molt present en l’unionisme, sobretot en els darrers temps: la que no estem capacitats per votar. Arcadi Espada, un dels fundadors de C’s en dubtava en un article en un diari espanyol (veure). Tot plegat amb un únic objectiu: si estem malats o adoctrinats, no només no podem votar sinó que tampoc cal rebatre les nostres idees (de fet, no poden). En certa manera laminen la nostra dignitat democràtica: som subdemocràtics. Menysprear  i rebaixar tot un col·lectiu de persones per les seves idees, és l’arrel del totalitarisme, aquell del que cínicament sempre ens acusen: no som lliures de pensar el que pensem. Les nostres idees no han de ser refutades sinó que ens han de “curar” de la nostra malaltia i adoctrinament i els ho hem d’agrair. Fan venir esgarrifances si arriben a tenir el poder per fer-ho.

És precisament amb aquests que Àngel Ros ha pactat l’alcaldia de Lleida, amb la inclusió de la clàusula de la mort del català (o bilingüisme). Horrible i decadent final per a la seva carrera política. Vergonya i llàstima.

Mantinguem-nos ferms i lluitem per cada mil·límetre de la nostra dignitat i llibertat com a persones i com a nació. No afluixarem.

FER UN COMENTARI