L’Embassa’t arriba a la setena edició consolidant el festival de petit format independent

Publicada: 03/06/2015 17:57h

L’Embassa’t, o Festival Independent del Vallès, arriba a la seva setena edició amb un complet i interessant cartell on destaca Joan Miquel Oliver, qui fou líder dels mítics Antònia Font. Altres noms de relleu que configuren aquest cartell són Adrià Puntí, Pau Vallvé, que ja va actuar en una passada edició, els britànics Is Tropical o El Último Vecino. Podeu consultar la programació completa a la web www.embassat.com.

L’Embassa’t va néixer l’any 2009 amb el propòsit d’apropar a la ciutat de Sabadell el millor de la música independent, pop i folk tant del país com més enllà de les nostres fronteres. Les  quatre primeres edicions tingueren el format de festival d’un sol dia, gairebé dotze hores de durada, i se celebrava a la Bassa de Sant Oleguer, envoltats de la gespa i la tranquil·litat d’una zona sense edificis al voltant. Des del 2013, però, el Festival va canviar el seu format i plantejament, passant a celebrar-se en ple centre de la ciutat, molt més accessible pels assistents i amb l’avantatge de tenir a prop multitud de locals de restauració per reposar forces durant les llargues hores de música. El canvi també va suposar una nova distribució de les actuacions, dividint el cartell en tres dies i dos escenaris diferents. Alhora, aquest nou emplaçament va provocar certes queixes veïnals que aquest any s’han intentat pal·liar parcialment retallant les hores de proves de so. Adaptats ja a aquesta nova localització, els organitzadors diuen sentir-se còmodes continuant amb un festival de petit format sense aspirar a un increment  quantitatiu d’espectadors que els obligaria, de nou, a replantejar la ubicació del mateix.

Una de les característiques més destacades del Festival és que des dels inicis van apostar per grups i artistes emergents, alguns dels quals han aconseguit gran popularitat posteriorment. També han apostat fort per la música local, amb noms com Sense Sal, El Tercer Semestre o Pol Cruells, combinats amb artistes consagrats com Standstill, La iaia o Mishima, i donant especial rellevància a les veus femenines. Pel festival han passat noms com Joana Serrat o Maria Coma, i aquest any serà el torn de Núria Graham.

L’Embassa’t va arribar al seu pic més àlgid el 2011, amb els Manel com a caps de cartell que presentaven el seu segon disc “Deu milles per veure una bona armadura”. Amb entrades exhaurides des de setmanes abans de l’esdeveniment, la Bassa de Sant Oleguer va allotjar més de dues mil persones que van gaudir de les actuacions de la nit. Els anys posteriors l’assistència va ser menor, entre 1.000 i 1.500 persones segons els organitzadors. Amb l’actual ubicació, el nombre d’espectadors ideal per garantir el gaudi sense aglomeracions és d’unes 800 persones, objectiu que es marquen des de l’organització.

Amb el format posat en marxa fa  dos anys, les actuacions es reparteixen entre dos indrets separats per uns pocs metres de distància: el mirador del Museu del Gas, un espai modern amb vistes a la ciutat i ideal per escoltar la música més ballable a càrrec dels DJ’s que conformen el programa, i l’Espai Cultura als Jardinets de l’antiga Caixa Sabadell, on actuaran la resta d’artistes i grups, també distribuïts en dos escenaris: el principal, a peu de gespa, i l’amfiteatre Yeearphone, així anomenat en honor al jove DJ Pol Saura, mort prematurament l’any 2012.

Una altra de les característiques de l’Embassa’t és la seva inclinació per apropar el món de la música i els festivals als més petits de la casa. Per això des de fa unes quantes edicions se celebra també el Petit Embassa’t, que aquest any porta com principal atractiu Dàmaris Gelabert. El Petit Embassa’t és gratuït pels menors de 12 anys acompanyats d’un adult, l’entrada dels quals està inclosa en el preu de l’abonament del Festival. No obstant això, també poden adquirir-se entrades específiques per aquest esdeveniment a un preu de deu euros.

Festivals de totes les mides i tipus

Ja fa un cert temps que es parla de la “bombolla dels festivals” a Catalunya, fent una mena de comparació amb la famosa “bombolla immobiliària”, on, per excés d’oferta, es va produir una crisi important que el sector encara no ha remuntat. Si bé en el cas dels festivals l’impacte general d’aquesta bombolla seria molt menor, és ben cert que en aquest 2015 s’han programat 360 festivals, gairebé un diari de mitjana, i també és una realitat que en els darrers anys han deixat de programar-se altres festivals que ja portaven un cert recorregut, sense dubte perquè el context de crisi ha fet inviable la supervivència d’algunes opcions.

Si bé el festival més conegut és sense dubte el Primavera Sound, que arrossega fins a 200.000 persones amb preus que sobrepassen els 200 euros per abonament, hi ha també opcions més minoritàries entre les quals destaquen el PopArb d’Arbúcies, d’estil i plantejament no gaire distant de l’Embassa’t, el Vinyasons del Penedès que ofereix una visió global de la comarca amb especial èmfasi en la cultura vinícola, o el Salardú Country Rock, o els més coneguts (A)phònica de Banyoles, el Sònar de música electrònica, el Cruïlla, o l’Acampada Jove vinculada a les Joventuts d’ERC. El Festival Porta Ferrada o el Cap Roig, de caire ben diferent als esmentats abans, són també ben coneguts. La mitjana d’espectadors és de gairebé 42.000 per festival, però la gran majoria dels que se celebren són de petit format, quedant la xifra desvirtuada per aquells festivals més mediàtics que arrosseguen inclús, més gent que el futbol.

L’altra cara de la moneda

Menció a part mereix el fallit “Jiwapop”, un ambiciós festival que havia de celebrar-se a Montcada i Reixac el juny de l’any passat i que es va cancel·lar 24 hores abans de la seva celebració, deixant més d’un miler de persones amb l’entrada comprada i venedors de menjar amb importants pèrdues pel material adquirit que mai van poder vendre. A hores d’ara, encara sense aclarir-se si va haver-hi mala fe per part dels organitzadors o simple desconeixement a l’hora d’embarcar-se en aquesta aventura, el cas va provocar la reacció de l’Associació de Promotors Musicals que reclamaven una major regularització del sector i sobretot, la implicació de professionals, ja que consideraven que l’amateurisme mal entès perjudicava clarament la imatge del sector.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI