Adéu BB, el gran ambaixador del blues clàssic

Publicada: 15/05/2015 20:02h

Avui has marxat per sempre amic, i tots t’enyorarem.

Encara recordo aquell estiu al Poble Espanyol que vaig sentir al Mestre, en BB King. Els que hem tingut el plaer d’escoltar-lo en directe sabem que som afortunats d’haver gaudit d’un dels genis del Blues. Una música del poble, sentida, que surt de l’ànima. Un home que sabia transmetre sentiments, no només música. Que sabia expressar mitjançant del poder de la seva guitarra, la seva estimada “Lucille” i la seva veu inconfusible l’alegria la tristor, l’entusiasme i la melancolia. Recordem aquells I’ve Got a Right To Love My Baby, Please Love Me, Three O’Clock Blues, Sugar Mama, Gotta Find My Baby… Aquella música que ha estat la mare de tot el que ara sentim. Ell la va fer avançar fins al més alt. Era un home generós, que va compartir escenari i projectes amb multitud de músics d’arreu. Recordem Eric Clapton, Mike Bloomfield, deixebles seus, Gary Moore, Arthur Adams, Muddy Waters, James Brown i un llarg etcètera. Tots sabien que era un privilegi compartir amb ell els escenaris i una experiència inoblidable.

Ara et toca descansar amic. T’ho has guanyat a pols. Però des d’allà on siguis saps que ens has deixa’t un gran llegat: el teu record i la teva obra.

I crec que una frase d’en Lenny Kraviz pot resumir el teu camí…

Algú podrà tocar milers de notes i no dir ni de bon tros el que tu deies amb una.

Descansa en pau.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI