La força dels estats

Publicada: 09/02/2015 16:13h

Els estats, tots, l’Estat Espanyol també, tenen a les seves mans eines contundents per intentar, i moltes vegades aconseguir, imposar la seva llei per sobre de la voluntats dels pobles, per sobre del sentit comú i per trepitjar els drets fonamentals de les persones, reconeguts universalment.

L’Estat Espanyol ha esmolat tan bé aquestes eines i les utilitza amb tanta contundència que ens situa, als catalans, en una tessitura molt compromesa: o estem ben amatents per plantar cara o ens aniquilaran sense compassió.

Catalunya i, els catalans de propina, fa anys i panys que pateix una pressió inaguantable dels aparells de l’Estat. Catalunya fa anys i panys que fa mans i mànigues per intentar sobreviure de forma pacífica i amb una entesa cordial amb uns veïns que es creuen infalibles i posseïdors absoluts de la veritat. Ho han intentat de totes totes. S’ha arribat a acords que després no han complert. Omplint els carrers de pobles i ciutats demanant entesa, convivència, respecte i llibertat sense que ni tant sols s’ho escoltin. El Govern de Catalunya, sense vulnerar les normes legals de l’Estat ha intentat establir ponts de diàleg però sempre ha trobat com a resposta un cop de porta.

En ple segle XXI, quan s’ha avançat en la lliure circulació de persones, capitals i mercaderies, el Govern Espanyol es tanca en banda, de forma contundent, i aplica tot el seu poder amb una forta acció repressiva”aparentment” no violenta. No hi ha trets pels carrers però de vegades fortes escabetxinades…

Una flor no fa estiu ni dues primavera però uns quants botons poden servir de mostra:

  •  El ministre Wert modifica per la brava els currículums escolars, imposa horaris i continguts acadèmics sense tenir en compte ni les competències que les “seves” lleis atorguen a la Generalitat de Catalunya, ni l’opinió de mestres i professors, ni la convivència de la comunitat educativa i, com si no entengués prou, atia a algunes famílies amigues a reclamar més hores en castellà pagant les arques catalanes.
  •  El Fiscal General de l’Estat inicia un procés penal contra el President de la Generalitat només per què un dia va decidir preguntar als ciutadans com volien que fos el futur del seu país. Us heu parat a pensar el que s’hauria estalviat de diners, temps i maldecaps simplement fent la consulta i comptant els resultats?
  • Pretenen expulsar de la carrera judicial el Magistrat Santiago Vidal pel que pensa i pel que fa durant les seves hores no laborals i fan cas omís de la seva feina a la Magistratura.
  • Envien un contingent força considerable de policies que s’instal·len al Maresme. A prendre el sol? També són ganes de malgastar diners. En temps de crisi potser es podrien destinar a polítiques socials. No?
  • El grup parlamentari del PP amb la senyora Sánchez-Camacho al capdavant no s’ho pensa dues vegades i envia el Pressupost de la Generalitat al Consell de Garanties Estatutàries només per bloquejar l’acció de govern. L’ importa un rave que no es puguin pagar funcionaris i proveïdors, que s’hagin d’alentir les polítiques d’acció social que han de fer més passables les situacions anòmales de famílies vulnerables.

Davant de totes aquestes dificultats i moltes més que aniran apareixent cada dia, no ens queda altre remei que buscar escletxes per anar desbrossant el camí cap a un futur millor d’acord amb les expectatives dels catalans.

Els polítics posaran en marxa aquelles estratègies que els semblin més eficaces per trampejar la situació però què hi podem fer els ciutadans?

Tenim a tocar unes eleccions municipals convocades pel Govern de l’Estat, regulades per la normativa d’aquest Estat i que deixen la possibilitat de confegir els ajuntaments d’una força que dificulti l’aplicació de la maquinària repressiva de l’Estat.

Si la majoria de municipis catalans assoleixen uns consistoris marcadament independentistes, si els ciutadans de Catalunya som capaços de foragitar del nostres ajuntaments  partits com Ciutadans, Convivència per Catalunya, Podemos o el PP, ben segur que el panorama del país seria tot un altre i la maquinària repressiva de l’Estat quedaria força igualida.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI