Acord o no acord? Fins quan aquesta angoixa?

Publicada: 04/01/2015 10:38h

6
Font: Cristina Calderer.

Durant els darrers 4 anys, els esdeveniments a casa nostra s’han succeït a una velocitat vertiginosa. Des de la manifestació del juliol de 2010, passant per l’11 de setembre de 2012, la via catalana del 2013 i la V del 2014, les diferents mostres d’independentisme han crescut com l’escuma, generant i encomanant il·lusió per alguns, necessitat de canvi per altres, millors expectatives econòmiques per tots, lluitar contra la corrupció, contra la pobresa… motius per voler un país nou no ens falten. Cada un dels independentistes us podria donar diversos motius i tots ells respectables.

Els nostres polítics sembla que se’n van adonar i es van posar al costat del poble lluitant per poder fer un referèndum, que evidentment, des de Madrid hi van posar totes les traves possibles i imaginables. Ens en vam sortir amb una consulta no vinculant, que alguns van anomenar de pa sucat amb oli, altres de costellada, però nosaltres, res, com si sentíssim ploure, tot el que ens podien dir ens ho posàvem a l’esquena i cap endavant, gràcies a milers de voluntaris i la valentia del President es van posar les urnes i tots els que ho vam voler, amb molta il·lusió, vam anar a votar passant-nos pel clatell les prohibicions del govern espanyol.

Gràcies al resultat de la nostra consulta, els ànims no van decaure, ans al contrari, demostràvem que un bon gruix de gent vol un canvi imminent.

Però potser perquè aquests darrers quatre anys hem pitjat l’accelerador i els fets han succeït a una velocitat que no estàvem acostumats, ara, ens comencem a posar nerviosos perquè els nostres polítics no acaben de trobar els punts comuns per portar-nos a tots a la nostra esperada independència. I és que quan els entrebancs vénen de Madrid, ens els podem esperar, ja hi compten i estem a l’aguait per encarar-nos-hi, però amb el que no comptem els catalans és que siguem nosaltres mateixos qui ens posem pals a les rodes, amb això ni hi comptem ni ho entenem. Evidentment, tots tenim els nostres punts de vista i no entraré ara a valorar quins són els correctes i quins no, ja que en primer lloc, no sóc política i en segon lloc, me’n guardaré ben be prou de criticar-los ja que de moment si som on som també és gràcies a ells (sí, la societat els hem empès i tenim bona part de mèrit, però si ells no ens haguessin escoltat i no s’haguessin posat al costat del poble, ho haguéssim tingut molt més difícil.

Per això ara no entenem que si tots volem el mateix, triguin tant a trobar els punts comuns necessaris per enfilar el tram final cap a la Independència.

I una cosa han de tenir en compte els polítics: que als que som independentistes des de sempre, hem estat lluitant tots aquests anys per intentar convèncer als indecisos que el millor per a tots els que vivim aquí és que tinguéssim la oportunitat de governar-nos per nosaltres mateixos, explicant-los els avantatges, i en molts casos ho hem aconseguit, però també han de tenir en compte, que de la mateixa manera que nosaltres els hem fet veure els punts positius de les nostres idees, ara poden venir d’altres a convèncer-los del contrari. I em refereixo a Podem que sembla que està esgarrapant vots per a totes bandes. Algunes persones ja s’han decantat per donar-los un vot de confiança. Per tant, si us plau, poseu-vos d’acord i accelereu el màxim, ja que aquesta incertesa i imatge que ens transmeteu de que sembla tant difícil que us pugueu posar d’acord, ens passarà factura a tots, a vosaltres perquè correu el risc que la gent us privi de la seva confiança i a nosaltres perquè ens hi juguem el nostre futur i el dels nostres fills. I aquest risc, no ens el podem permetre.

COMPARTIR

13 COMENTARIS

  1. Però algú havia arribat a creure de veritat que En Mas i els de CyU són independentistes ?? Ara, a l’hora de la veritat, es dediquen a marejar al personal, amb mil i una excuses estúpides, tot per a no consultar de veritat al poble del Principat. Recordeu el passat botifler de CyU, les comissions sobre les obres públiques, la connivència amb la màfia vaticana (Esglèsia Catòlica), els recolzaments als governs d’Aznar i de Felipe Gonzàlez, el recolzament a la monarquia franquista, la visita d’amagat d’En Mas a Zapatero, per a aigualir l’estatut que s’estava negociant i havia estat aprobat pel Parlament, etc……….Amb En Mas o qualsevol altre de CyU de president de la Generalitat del Principat, la independència no és possible, ells faran tota classe de martingales per a evitar-la.

  2. Fins que Mas tiri pel dret passant de ERC. amb suport civil. S’ està donant a ERC una importància que no tè. MAS ho lidera i el poble ho vol.Jonqueres no.

  3. Fins que nosaltres diguem prou de aquest joc i exigim que compleixin tot el que es van comprometre a fer. És vergonyós. Ja no poden enganyarnos, em après quin és el seu joc, la seva estratègia, ja es hora que la gent de a peu pasem a la acció.

FER UN COMENTARI