Rajoy presoner del seu propi discurs

Publicada: 06/12/2014 09:59h

Rajoy, com qualsevol altre dictador del món està convençut que és posseïdor de la veritat absoluta, que no hi ha altra veritat que la seva i no entén ni vol entendre que hi ha vida més enllà d’ell i els seus amics – un tal Wert o un tal Montoro o una tal Soraia – o de tots aquells que es beneficien del seu poder. Els que pensem diferent, els que tenim altres prioritats o que parlem més d’una llengua només existim per fer-li pa punyeta. Rajoy està tant convençut de la seva veritat que nega les diferències i se les pren com una amenaça que cal eliminar.

S’empara en allò que diu la LLEI oblidant que les lleis es fan i desfan a gust i conveniència dels manaires de torn.

El més curiós del cas és que Rajoy, com qualsevol altre dictador, només reconeix aquelles lleis que coincideixen amb el seu pensament ja que aquelles que l’obliguen a complir els seus compromisos no existeixen.

Rajoy ha proclamat per activa i per passiva que la consulta a Catalunya no es pot fer – tampoc a les Canàries, preguntar deu ser pecat, diu que la LLEI no ho permet, però hi afegeix “a més no vull”. És en aquest “no vull” on rau el nus de la qüestió.

Rajoy diu poca cosa, gesticula molt i llegeix els discursos escrits ves a saber per qui però cada dia se’l veu més nerviós i massa vegades està apunt de perdre els papers (sort en deu tenir d’Aznar que els hi aguanta per sota la taula) L’altre dia, en el Consell Nacional del PP, sense anar més lluny, malgrat que podia tenir en convenciment que estava amb els seus, amb els que sempre li donen la raó, estava molt congestionat i repetia una i altra vegada com per mostrar-se valent el seu vell eslògan “No puedo y no quiero”.

El Full de Ruta marcat pel Parlament de Catalunya, la serenor i unitat dels polítics catalans i el suport de la societat civil del país el descol·loquen i el treuen de polleguera.

Si pensem una mica podem trobar alguna resposta lògica a aquests “no puedo ni quiero” En el cas d’una resultat afirmatiu majoritari es veurà obligat a seure i dialogar no a monologar com ha fet fins ara, en el cas d’un resultat afirmatiu majoritari podria perdre poder polític, econòmic i social i es podrien endegar altres moviments similar no només a Euskadi, a les Canàries o a Ceuta i Melilla sinó també a altres Regions d’Europa i això desmuntaria l’actual Unió Europea per anar dibuixant un nou escenari europeu amb més estats i el poder més repartit.

A mi em sembla,que si bé tot això és cert persisteix un rerefons molt arrelat de l’absolutisme castellà impregnat a les mateixes pedres. Hi ha una manera de fer que s’escapa del dia a dia que a parer seu és més profund i inqüestionable. I és clar, si reclamem el dret a decidir (que és ben poca cosa) fem trontollar aquest absolutisme castellà d’arrels molt profundes i de llarga durada.

El món evoluciona amb indiferència del que pugui pensar el president Rajoy iu de la seva voluntat. Els negres havien d’anar darrera l’autobús i avui poden anar arreu del món com tothom. Les dones no podien votar i avui no només ho poden fer sinó que no necessiten el permís del marit o del pare per res, treballen, estudien, assumeixen responsabilitats en qualsevol àmbit de la societat actual. Avui, no només s’ha abolit la obligatorietat del Servei Militar sinó que a més, el Estats, no poden decidir fer servir les armes unilateralment.

El món es mou, el món evoluciona i el senyor Rajoy per molt que digui que no vol no pot aturar el temps.

Catalunya votarà, Catalunya decidirà, Catalunya anirà endavant vulgui o no vulgui el President Espanyol. Arribarà un dia (espero que aviat) que Rajoy deixarà de ser president i després d’ell ves a saber què. Artur Mas, un dia no gaire llunyà deixarà de ser President de Catalunya però, com que hi ha vida més enllà dels presidents, la ciutadania catalana seguirà organitzant-se de mil i una maneres diferents però sempre d’acord amb la voluntat dels catalans.

El dia 9 de novembre podrem votar i votarem. A partir d’aquí s’obrirà la porta per tal que les grans i n o tant grans decisions col·lectives podran ser consultades amb naturalitat i sense demanar permís.

PILAR PORCEL I OMAR

COMPARTIR

FER UN COMENTARI