Entrevista: Juli Fernàndez, candidat d’ERC a l’alcaldia de Sabadell

Publicada: 06/12/2014 10:36h

ERC ha apostat per Juli Fernàndez com a candidat a l’alcaldia de la cocapital del Vallès Occidental, un ajuntament especialment malmès els darrers anys pel cas Mercuri que ha esquitxat l’exalcalde Manuel Bustos (PSC) i part dels regidors del partit socialista, i que viu en estat d’eterna provisionalitat i precarietat fins les properes eleccions locals. L’esperança d’ERC, actualment sense regidors, de canviar aquest rumb passa per obtenir uns bons resultats sota el lideratge del seu cap de llista. Un candidat que acaba de fer els 37 anys, està casat amb la mestra de primària Anna Farriol i és pare d’un fill de 4 anys, en Pau. Farmacèutic de professió, té un màster en Màrketing Farmacèutic i tota la seva vida professional està vinculada a la gestió en aquest àmbit, excepte pel parèntesi de quatre anys (2007-2011, amb el segon Tripartit) on va ser Director General de Joventut a l’Administració pública. “Entenc la política com un espai d’entrada i sortida així que acabada la meva etapa a l’administració vaig tornar a la meva professió”.

El 9-N Sabadell va ser la segona població de Catalunya en participació. Com ho valores?
Tenim molt clar que perquè Catalunya tingui una república independent és imprescindible que les grans ciutats metropolitanes donem suport a aquest procés de construcció nacional. Sabadell és la cinquena ciutat en habitants del país, però hem estat la segona ciutat en nombre de votants i per tant podem dir que Sabadell encapçala l’independentisme metropolità. En aquest horitzó que se’ns presenta els ajuntaments tindran molt a dir, i és important que el `proper Govern de la ciutat estigui compromès nacionalment.

Com arribes a la política?
A casa sempre s’havia parlat de política, un dels meus avis era anarquista i l’altre avi era comunista i ambdós van lluitar a la guerra. Jo vaig prendre consciència de la importància de la política, el dia que va caure la URSS. El meu avi va agafar tal disgust de veure la desaparició del comunisme a Europa que va reaccionar marxant de casa uns dies per estar sol i pair-ho. Em va colpir aquella reacció del meu avi, i vaig entendre la importància de tenir ideals i voler transformar la societat.

I per què vas anar a parar a ERC?
Com els meus cognoms indiquen sóc orgullosament “xarnego”, fill de manxec d’Alcubillas i de mare nascuda a Catalunya però filla de murcians. Arribo a ERC perquè tenen un discurs basat en el futur, i no en els orígens de la gent. Som catalanistes de destí, no per origen. En aquest país durant molts anys als dos grans partits els ha interessat dividir el vot entre catalans “de tota la vida” que votaven CiU i catalans nouvinguts que votaven PSC. El gran triomf d’ERC ha estat homogeneïtzar el vot d’esquerres i de la gent que es troba nacionalment implicada.

De fet vaig un cop l’any de vacances a Castella la Manxa i he de dir que quan parles amb la gent i els expliques què volem i perquè, la majoria entén perfectament les reivindicacions polítiques dels catalans i respecten els nostres desitjos d’independència.

Hi ha un tòpic que diu que a les eleccions locals la gent vota la persona, i no el partit. Creieu que podeu arrossegar vots de gent que normalment no votaria ERC però que sí et volen a tu com alcalde?
És cert que a les municipals la gent vota confiança, però també vota equip i projecte. És una combinació dels tres factors que hem de saber conjugar. Nosaltres creiem que som capaços d’eixamplar la base d’ERC pel centre-esquerra catalanista i apel·lem a tota la gent que vulgui fer possible el canvi a la nostra ciutat.

ERC va perdre el seu darrer regidor a les eleccions del 2011 (n’havia arribat a tenir 2, entre ells Carme Forcadell). Per què creieu que va venir aquesta caiguda?
Penso que vam rebre un vot de càstig per la política del tripartit a nivell nacional. El fracàs d’aquell ens va repercutir. I fent autocrítica he de dir que no vam saber vertebrar un discurs de ciutat buscant complicitats amb gent de fora del partit, per exemple. Tot això ara hem treballat per resoldre-ho.

juli feràndez 2

A les darreres eleccions europees ERC també va guanyar a Sabadell. Com capitalitzareu aquesta força?
Volem recuperar l’orgull de pertinença a la ciutat. Fins ara Sabadell surt a la premsa per històries no gaire edificants , i nosaltres garantim que posarem el bé comú per sobre dels interessos particulars, que la gestió serà transparent, que hi haurà una capacitat real de control i que estretarem els vincles amb les entitats cooperant en tot el necessari amb elles. A Sabadell cal un lideratge col·laboratiu fort, per caminar junts en una mateixa direcció i implicant-hi el teixit econòmic, social, polític… el nostre objectiu és fer de Sabadell la ciutat líder de la regió industrial que són els Vallesos.

I propostes per sortir de la crisi? Què oferiu a la gent que ho passa malament?
La nostra preocupació, sobretot, és la gent. Tenim dues prioritats, la creació d’ocupació i l’educació. Pel primer, sabem que mai podrem col·locar els 19.000 aturats que hi ha ara a la ciutat. Però sí que podrem facilitar oportunitats per ocupar sobretot aquells col·lectius de més difícil inserció: aturats de llarga durada, majors de 45 anys, aturats amb baixa formació…. i ho farem mitjançant convenis de pràctiques laborals a la mateixa administració o amb aquelles empreses que vulguin col·laborar-hi. En quant a l’educació està demostrat que a més preparació, menys es pateix la crisi i per això treballarem també amb visió de futur.

Les eleccions del 2015 seran vitals per la ciutat, marcaran realment una nova etapa?
Actualment vivim un moment comparable al del 1979, un canvi de cicle radical. A Sabadell hi ha hagut tres grans canvis de cicle, al 1979 amb l’arribada de Toni Farrés (PSUC) a l’alcaldia, al 1999 on comença l’ “Era Bustos” i les properes eleccions que marcaran el començament d’una nova etapa i on els ciutadans i les ciutadanes triaran quin projecte de ciutat volen i qui l’ha de liderar.

Un dels mals endèmics dels que es parla molt a Sabadell és la fragmentació del vot de l’esquerra.
Els ciutadans vivim amb certa enyorança l’ època de Toni Farrés, un home que va saber aglutinar tot el vot de l’esquerra i que sempre va posar la ciutat per damunt dels interessos del seu partit. Nosaltres volem aprendre de la figura de Farrés i de tot el que ens va deixar. Però a la conjuntura actual és clar que ningú no farà res sol. No ens posem límits ni fem previsions, volem liderar el canvi a Sabadell, fer que les coses passin, tenir tota la força possible per poder portar-ho endavant, com més força tinguem més fàcil serà, i ens posarem d’acord amb tots aquells que vulguin sumar-se a aquest canvi.

A nivell personal… com ets? Quines són les teves aficions per exemple?
Actualment la meva afició és la política. Sé que sona estrany però és al que dedico tot el meu temps lliure quan plego de la farmàcia, igual com altres van al gimnàs jo faig política, em trobo amb gent, visito entitats, reunions… Apart d’això, m’agrada molt el bàsquet, i durant uns anys vaig ser entrenador de l’equip femení de l’Escola del Carme. En quant al futbol segueixo el Barça i el Sabadell i també gaudeixo molt amb els Castellers, sempre que puc estic fent pinya amb els Saballuts. M’encanta llegir però cada cop tinc menys temps, sort que a les vacances puc aprofitar! El meu llibre preferit és “Pa amb xocolata” de la Teresa Roig, ambientat a la Guerra Civil Espanyola. Un llibre que recomano molt perquè està ple d’emocions. I en quant a música escolto sobretot pop-rock català. Sóc molt fan del grup terrassenc Sense Sal, de La Iaia i de Txarango. De grups de fora sóc més clàssic, m’agraden Duncan Dhu, U2, Manu Chao o Los Rodríguez, per exemple. I una de les meves grans passions és Croàcia. Parlo una mica de serbo-croat, intento anar-hi un cop l’any i estic enamorat d’aquell país. També gaudeixo molt cuinant. Com que sóc farmacèutic, trobo un paral·lelisme entre l’alquímia i la cuina que m’apassiona. A nivell social sóc soci de l’ANC i d’Òmnium, i també sóc membre de l’ Agrupació de Veïns del Barri de Gràcia, un barri molt implicat amb la societat i la cultura i molt actiu i reivindicatiu.

EDU BELTRAN

COMPARTIR

FER UN COMENTARI