Els Pastorets s’apropen al centenari amb polèmica

Publicada: 16/12/2014 14:28h

L’obra de Josep Maria Folch i Torres és un dels clàssics més nostrats del Nadal, una tradició tan arrelada com el Tió o els canelons de Sant Esteve. El 2016 complirà cent anys d’història i tot i que alguns crítics consideren que el text ha quedat d’alguna manera desfasat, amb un aire carrincló i certs tics masclistes que mereixerien un rentat de cara, el cert és que continua acumulant espectadors any rere any en qualsevol de les propostes, gairebé tantes com localitats, que representen l’obra dins la seva programació municipal, sense comptar les versions que es fan a la majoria d’escoles, casals i altres centres i que segurament superarien el miler a tot el país.

Cinquanta d’aquestes entitats que representen l’obra estan agrupades a la Coordinadora, amb seu a Mataró i que té com a objectius, segons estipulen a la seva web: “Establir un espai de relació i intercanvi entre els diferents grups responsables de les representacions  de Pastorets; donar difusió als Pastorets com a element patrimonial de la nostra cultura; potenciar la formació dels diferents responsables dels muntatges; estudiar i fomentar la recerca sobre el “fenomen” de Pastorets”.

[row][third_paragraph]folch i torres[/third_paragraph][third_paragraph]ElsPastorets cartell anys 50[/third_paragraph][third_paragraph]bandolerspicas versio no folch i torres[/third_paragraph][/row]

A banda de Barcelona ciutat, amb sis entitats associades, només dues localitats més tenen més d’una entitat membre d’aquesta coordinadora. D’una banda, Sant Feliu de Llobregat, que compta amb el Centre Parroquial i la Companyia del Carme, i de l’altra, Sabadell. A la cocapital del Vallès Occidental la tradicional rivalitat entre les dues entitats que representen l’obra, la Joventut de la Faràndula i el Teatre Sant Vicenç ha quedat superada amb la posada en marxa ja fa un any de la Sabadell Teatre Associació, que aglutina cinc entitats de teatre amateur sabadellenc amb l’esperit de col·laboracions i sinèrgies comunes.

Tot i que la versió més representada i coneguda de l’obra és la de Folch i Torres, alguns grups es decanten per versions com la de Ramon Pàmias, Mossèn Cinto Verdaguer o Lluis Millà, i especialment la de Pitarra; totes elles hereves d’una tradició que data de l’Edat Mitjana, on ja hi ha documentades representacions d’aquest caire. Folch i Torres, per la seva banda, és ben conegut per ser també l’autor de Les aventures d’en Massagran. Actualment és el seu fill, el també escriptor Ramon Folch i Camarasa qui gestiona els drets de les seves obres.

A nivell teatral, Els Pastorets permet involucrar un gran nombre d’actors i actrius amateurs, alguns dels quals acabaran sent coneguts professionals; però a nivell nacional el simbolisme dels Pastorets va molt més enllà de la pura representació teatral. Durant els anys de repressió franquista l’obra va eludir la censura i va representar-se per tot el país. Van fer-se fins i tot representacions en castellà per eludir la prohibició idiomàtica. Avui dia, sense l’escull de la llengua però amb la situació política actual ben present, Els Pastorets continua sent un espai de reivindicació lligat al catalanisme. Són freqüents els cuplets de caire nacionalista i l’aparició d’estelades en escena. Aquests elements, usuals pels espectadors fidels, han provocat algunes queixes de formacions polítiques poc avesades amb la història de l’obra, com fou el cas de Ciutadans a Sabadell la passada temporada. Més recent ha estat el cas de l’escola Carme Vedruna de Manlleu, on finalment es va retirar de l’obra un cuplet a favor de la independència, si bé ambdós casos no poden ser comparats. També han proliferat en els darrers anys les versions més “estripades” i “irreverents” del text, amb divisió d’opinions: mentre alguns valoren positivament les versions alternatives, els més puristes només juren per les tradicionals. Per sort, amb tantes opcions arreu del país (recordem que no tots els grups són membres de la Coordinadora), tothom podrà trobar la que més s’adeqüi als seus gustos.

Pel 2016, i coincidint amb el centenari del text, la Coordinadora prepara un seguit de propostes per commemorar aquesta efemèride.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI