El tancament de Google News: quin motiu hi ha per aguantar cacicades?

Publicada: 19/12/2014 16:34h

Com a multinacional gegant que és, i com a més a més te un munt de dades de tots nosaltres, Google no desperta gaires simpaties. Tot i això, sense voler-ho, aquests dies està guanyant fans per l’intent del Govern espanyol, de fer-la passar per l’adreçador al més castís estil del país gran on vivim.

Primer han fet una llei dissenyada, des de les seus dels grans diaris de tirada estatal, expressament per lligar de peus i mans el gegant informàtic. Ni volent, cap mitjà espanyol pot deixar de cobrar de Google, si aquest enllaça noticies del mitjà. És una llei feta per tancar les portes a que, per exemple, petits mitjans independents decidissin no cobrar res. La tesi d’entrada sembla tenir certa lògica, si Google fa servir els continguts d’un altre, que pagui. Però en cap moment el legislador espanyol ha tingut en comte que els enllaços del servei de noticies porten un munt de visites als mitjans, la qual cosa suposa ingressos econòmics via publicitat importants. Segons les primeres valoracions després del tancament de l’agregador, la caiguda de tràfic està al voltant del 15%, això només en uns dies i creixent. En definitiva, aquesta llei el que fa és el mateix que si un guia turístic que porta clients a un restaurant, hagués de pagar-li al restaurant per cada client que l’hi porta – encara que el restaurant no volgués. Poca justícia hi ha en això.

La polèmica sobre els enllaços de Google News no és nova, ja fa anys que corre en altres països i ha tingut diferents sol·lucions, generalment passant pels tribunals o els parlaments i després pactant. La lliçó sembla clara: en tots els casos s’ha evitat deixar sense sortides a l’agregador de noticies, i en tots els casos s’ha acabat admetent que Google News porta més beneficis que pèrdues. Una vegada més, queda clar que el Govern espanyol està en un altre món, o potser en un altre segle, i que és incapaç d’aprendre dels seus veïns. S’ha de reconèixer que ho intenten – copiant parcialment la llei alemanya – però al voler corregir el «defecte» dels alemanys de deixar una sortida a Google, la pifien.

Evidentment aquesta normativa és un error, tant si ens ho mirem des del punt de vista de la justícia, com si ho veiem des de l’òptica d’estratègia empresarial. Però ja se sap que a Espanya els negocis es fan als despatxos dels ministeris i no als laboratoris o les fàbriques. El que sobta més, és que després de fer una llei que encapsula el possible marge de maniobra de Google, ara sembla ser que el Govern/AEDE es queixa de que «Google no ha esgotat totes les vies de diàleg». Quina mena de negociació esperaven si no en deixen marge? Potser pensaven que Google s’agenollaria obedientment a demanar un descompte en la taxa que se’ls imposa de forma unilateral. És a dir, esperaven que s’avingués a negociar, però en els termes i dins dels límits que se l’imposava? Tot plegat mostra una prepotència i una ignorància impressionants de com funciona el mon empresarial fora d’aquest país.

El paral·lelisme amb el que estem vivint a Catalunya és evident, constantment ens diuen des de Madrid que estan oberts al diàleg sobre l’encaix de Catalunya a Espanya, però només dins dels límits establerts per la constitució. Una constitució que va ser imposada per l’antic règim perquè, com algú va dir, «que todo cambie para que yo continue». Per tant aquestes ofertes de diàleg del Govern estatal són dels tipus: parlem però en els termes que establim nosaltres i del que vulguem nosaltres.

Google ha decidit que tanca el servei perquè ni els mitjans espanyols, ni el pes econòmic d’Espanya són gaire cosa al món, i en general perquè no tenen motiu per aguantar cacicades que els suposen pèrdues. En el nostre cas, quin motiu tenim els catalans per aguantar les cacicades?

COMPARTIR

FER UN COMENTARI